Del panteisme a la transcendència

Pràcti­ca­ment invi­si­ble als mit­jans, per­me­tent-se el luxe de no con­ce­dir entre­vis­tes i ni tan sols rodes de premsa, Ter­rence Malick (Otawa, 1943) fa que les seves pel·lícules creïn una enorme expec­tació, sobre­tot des que, des­a­pa­re­gut durant vint anys vivint a França i viat­jant per Àsia, va retor­nar al cinema amb La del­gada línea roja (1998), en què aporta una reflexió sobre la con­dició humana en l'experiència límit de la guerra. A la dècada dels setanta havia cap­ti­vat amb Males ter­res, en què l'assassí Mar­tin Sheen i la seva amant ado­les­cent, Sissy Spa­cek, inten­ten fugir tra­ves­sant planúries deso­la­des sota cels infi­nits foto­gra­fi­ats amb llum cre­pus­cu­lar, i havia fra­cas­sat amb la bellesa de Días del Cielo, en què Néstor Almen­dros va cap­tu­rar ple­na­ment la llum dau­rada dels camps de blat de moro de Texas, on una pare­lla con­dem­nada a un destí tràgic hi arriba esca­pant de la misèria vis­cuda al Chi­cago de fa un segle.

La natu­ra­lesa, sovint pro­tec­tora i a vega­des inqui­e­tant, sem­pre bella i mis­te­ri­osa, és omni­pre­sent en el cinema de Malick. A La del­gada línea roja hi ha per­so­nat­ges que hi pro­jec­ten les seves diver­ses con­cep­ci­ons del món i de la natu­ra­lesa humana: els senyors de la guerra hi veuen violència i el domini del més fort, men­tre que el sol­dat Witt/James Cavi­e­zel, per­dent-se en l'illa on com­ba­ten nord-ame­ri­cans i japo­ne­sos, hi per­cep l'har­mo­nia que la huma­ni­tat ha per­dut.

A El nuevo mundo (2005), par­ti­cu­lar versió de la història de Poca­hon­tas i John Smith, la natu­ra­lesa és el paradís recu­pe­rat en el Nou Món que es torna a per­dre amb la volun­tat de domini i la cobdícia. Hi ha un batec pan­te­ista en el cinema de Malick, però en els últims films, L'arbre de la vida i To the won­der, la divi­ni­tat és menys imma­nent i, així, la mateixa natu­ra­lesa sem­bla apun­tar cap a la trans­cendència.

El cine­asta cada cop mira més cap al cel per bus­car-hi la solució als con­flic­tes humans. I, com si volgués recu­pe­rar el temps per­dut, té diver­sos pro­jec­tes en marxa per lliu­rar-se a la cos­mo­visió metafísica. Segons el seu pro­duc­tor, Malick té pen­dent un docu­men­tal trans­cen­den­tal sobre la natu­ra­lesa i l'uni­vers nar­rat per Brad Pitt (Voyage of time), i aquest mateix enlles­tirà dues noves fic­ci­ons pro­ta­go­nit­za­des per Chris­tian Bale i Cate Blanc­hett.