Alfred Picó (Barcelona, 1960) és periodista, escriptor i professor de comunicació. Com a autor ha publicat tres novel·les: Blai Grana (1999), Sí, sí, sí. Hem guanyat a París (2006) i Casats contra solters (2012). També ha publicat dos assajos: Tot el que necessites és amor (2011) i El Mètode Picó per parlar en públic (2013).

Acaba de publicar Nit de foc, de la qual va escriure una primera versió als anys noranta i la va donar a llegir al seu antic professor, el novel·lista Jaume Fuster, que li va suggerir uns canvis: “Això convertiria el text en una autèntica novel·la de suspens amb tota la càrrega d'ironia que té sobre l'ofici de periodista”, li va dir.

Picó ambienta la novel·la, de trama negra, en una revetlla de Sant Joan a la Barcelona dels anys vuitanta. El protagonista és un periodista que treballa en una emissora de ràdio atrotinada que prefereix informar sobre la Primitiva abans que d'uns atemptats a Munic i a Roma. El periodista esbrina, gràcies a la col·laboració d'un amic policia, que els atemptats han estat reivindicats pels Cossos Guerrillers Internacionals i que la Interpol no descarta que puguin actuar a l'Estat espanyol. Malgrat aquesta evidència, el cap de redacció descarta incloure la notícia dels atemptats en l'informatiu. El motiu de la censura és no crear un clima de terror a Barcelona.

El periodista haurà d'actuar pel seu compte per aprofundir en la informació dels atemptats. A través dels seus contactes esbrina detalls dels atemptats reivindicats per aquest estrany grup que ningú coneix. Un grup que realitza els seus actes sense provocar morts ni ferits, només danys materials. El periodista, convertit en Clark Kent-Superman, s'haurà d'enfrontar als terroristes, que podrien estar preparant un atemptat a Barcelona.

La novel·la d'Alfred Picó ens situa en una Barcelona preolímpica sense ordinadors ni mòbils i ens narra uns fets que passen sobretot a l'aeroport de Barcelona. Nit de foc és una obra entretinguda, àgil, plena d'ironia i d'humor.