Record i memòria del copatró

La pro­cessó del Silenci de Bada­lona és la més antiga docu­men­tada de Cata­lu­nya. La nit de dijous sant, els car­rers de Dalt la Vila, el nucli medi­e­val de la ciu­tat, s'omplen d'un silenci solemne que acom­pa­nya els pas­sos i que només tren­quen les veus que repe­tei­xen el cant del Record i memòria, que resen els par­ti­ci­pants més petits de la comi­tiva, men­tre al llarg del recor­re­gut res­sona el pas dels sol­dats romans i el repic de les seves llan­ces con­tra terra. Són pre­ci­sa­ment aquests romans, els Esta­ferms de Bada­lona, un dels ele­ments més sig­ni­fi­ca­tius de la Con­fra­ria de Sant Anas­tasi, fun­dada l'any 1671, i que manté viva a la ciu­tat la devoció pel sant, copatró de la ciu­tat des del segle XVII.

L'enti­tat va ser refun­dada l'any 1992. Aquest és l'any en què el regis­tre gene­ral d'asso­ci­a­ci­ons de la Gene­ra­li­tat va rati­fi­car els esta­tuts de la Con­fra­ria de Sant Anas­tasi, després que un grup de bada­lo­nins agafés el relleu de l'únic admi­nis­tra­dor que en que­dava, Jaume Ribó. En aquell moment, es van posar al cap­da­vant de la con­fra­ria un grup de per­so­nes encapçala­des per Ricard Molina, que va ser nome­nat admi­nis­tra­dor en cap.

Sol­dat romà

L'ori­gen romà de sant Anas­tasi, del qual es diu que va ser sol­dat romà de la guàrdia de Dio­clecià, és pre­sent en la gènesi dels Esta­ferms de Bada­lona, un dels grups d'armats més antics de Cata­lu­nya. La devoció per sant Anas­tasi és com­par­tida amb la ciu­tat de Lleida, d'on es diu que és ori­gi­nari. La tra­dició situa a Bada­lona el lloc del seu mar­tiri, l'any 305, i es diu que la ubi­cació de la tomba i les res­tes del sant són secrets que es tras­pas­sen per tra­dició oral entre els admi­nis­tra­dors de la con­fra­ria i ningú més sap on és enter­rat. Tot i això, la base històrica de la vida i mort del sant en ter­res cata­la­nes ha estat posada en dubte per diver­sos estu­di­o­sos. De fet, des del moment del mar­tiri, el segle IV, fins al segle XVII, amb prou fei­nes es coneix la història de la vida i les cir­cumstàncies de la mort de sant Anas­tasi.

Al car­rer de Fluvià de Dalt la Vila, a finals del segle XIX es van tro­bar les res­tes d'un edi­fici d'època romana que es va donar a conèixer com la presó de Sant Anas­tasi. Diu la lle­genda que en aquell mateix indret va néixer un amet­ller que donava fruits ver­mells com a record del mar­tiri del sant. L'escrip­tor i folk­lo­rista bada­loní Joan Soler i Amigó, que com­par­teix l'escep­ti­cisme per la base històrica de la lle­genda del sant, explica en el seu lli­bre Maig major que, en un pri­mer moment, sant Anas­tasi havia estat el patró del Gremi de Cor­ders de Bada­lona i que, amb el desen­vo­lu­pa­ment d'aquest ofici al muni­cipi, els cor­ders van anar gua­nyant poder i van acon­se­guir impo­sar la devoció pel sant per sobre d'altres als quals es ren­dia culte a la ciu­tat. De fet, el 1671, el mateix any que el bisbe de Bar­ce­lona va apro­var ofi­ci­al­ment la con­fra­ria, el Con­sell Muni­ci­pal de Bada­lona va decla­rar sant Anas­tasi copatró de la vila. Dels Esta­ferms de Bada­lona, se'n té la pri­mera referència escrita l'any 1701. En un docu­ment es diu que aquest grup d'armats va par­ti­ci­par en la pro­cessó del Silenci de Bada­lona. Tot i que es con­ser­ven poques referències i foto­gra­fies històriques del grup, consta en els arxius que, abans de la Guerra Civil, tenia una sei­xan­tena de mem­bres.

Quinze ves­tits de romans

Actu­al­ment, la con­fra­ria encara con­serva una desena de ves­tits cen­te­na­ris. Els Esta­ferms de Bada­lona par­ti­ci­pen en diver­sos actes de la Set­mana Santa bada­lo­nina com ara la Moi­xi­ganga, la reco­llida del Sant Sepul­cre i la pro­cessó del Silenci o de dijous sant. També són pre­sents en tro­ba­des d'armats, mana­ies i esta­ferms d'arreu de Cata­lu­nya i fan col·labo­ra­ci­ons esporàdiques amb altres enti­tats. Una de les seves carac­terísti­ques úniques és el pas lent, mar­cat pel ritme dels tim­bals i el repic de les llan­ces con­tra terra.

Els esta­ferms que sur­ten avui dia a la pro­cessó són una quin­zena, que és el nom­bre de ves­tits que té la con­fra­ria, tot i que, segons expli­quen, hi ha més per­so­nes que par­ti­ci­pen de manera rotatòria en els actes. El grup ha anat reno­vant el ves­tu­ari. Una de les dar­re­res incor­po­ra­ci­ons és el calçat, unes sandàlies més ajus­ta­des al rigor històric que les que havien lluït abans.

La pas­sada del sant

L'any 1992, la Con­fra­ria de Sant Anas­tasi va recu­pe­rar la tra­dició de treure la imatge del sant en pro­cessó pels car­rers del cen­tre de Bada­lona el dia 11 de maig. L'abast d'aquest gest es va ampliar al cap d'uns anys i el 2001 es va cele­brar per pri­mer cop la pas­sada de Sant Anas­tasi, que inclou un con­junt d'actes en honor del copatró de la ciu­tat que, des de l'any 2005, s'ence­ten uns dies abans amb el ritual de l'ofrena d'ous a les mon­ges cla­ris­ses del con­vent de la Divina Pro­vidència. Així, es va optar per recu­pe­rar una antiga tra­dició estesa per tots els mones­tirs d'aquest orde en què es demana a les mon­ges que pre­guin perquè el temps res­pecti el dia del patró. Segons explica l'actual admi­nis­tra­dora en cap de la con­fra­ria, Núria Sotero, el cos­tum es va ini­ciar després de dos anys d'inten­sos aiguats i des que la con­fra­ria visita les mon­ges cla­ris­ses encara no han tin­gut “ni un sol any de pluja per Sant Anas­tasi”.

La resta de les acti­vi­tats es con­cen­tren el dia del patró, l'11 de maig. Es comença amb el repic de cam­pa­nes que pre­ce­deix l'ofici solemne del mig­dia i, ja a la tarda, les acti­vi­tats de la pas­sada, amb la bai­xada del sant i un bere­nar popu­lar, que durant els pri­mers anys de la recu­pe­ració de la festa es feia amb la tra­di­ci­o­nal coca de Sant Anas­tasi i xoco­lata. La reta­llada de la sub­venció muni­ci­pal ha obli­gat a reduir les dimen­si­ons d'aquest àpat, cosa que ha pro­vo­cat una dava­llada del nom­bre d'assis­tents. De fet, arran de la reta­llada de sub­ven­ci­ons públi­ques, l'enti­tat ha hagut de bus­car patro­ci­na­dors pri­vats per finançar les seves acti­vi­tats i afe­gir-los als ingres­sos que repre­sen­ten les quo­tes dels con­fra­res. Actu­al­ment la con­fra­ria té una qua­ran­tena de mem­bres, tot i que el nom­bre de per­so­nes que par­ti­ci­pen en les acti­vi­tats està al vol­tant de 200.

El dia de Sant Anas­tasi fa la seva apa­rició un dels grups més nous de la con­fra­ria, els Sata­na­sis. Es tracta d'uns per­so­nat­ges satírics, antics com­panys de sant Anas­tasi, atra­pats entre el bé i el mal. De vega­des, són for­mals com els esta­ferms i d'altres són tan mal­vats com els dimo­nis i des­fi­len pels car­rers de la ciu­tat fent el seu ball i ento­nant ale­gres càntics. Els Sata­na­sis són els encar­re­gats de fer la crítica més punyent d'allò que passa a la ciu­tat. A més de par­ti­ci­par en la pas­sada, també sur­ten a la cer­ca­vila de la festa major d'agost. La colla és la res­pon­sa­ble de l'incre­ment del nom­bre de noies, que s'ama­guen dar­rere la màscara d'aquests per­so­nat­ges entre­ma­li­ats. La Con­fra­ria de Sant Anas­tasi té, per pri­mer cop a la història, una dona en el càrrec d'admi­nis­tra­dor en cap, Núria Sotero, que l'ocupa des de l'any pas­sat, acom­pa­nyada d'una junta que té inte­grants molt joves a les seves files. Com ella mateixa explica, la mit­jana d'edat de la con­fra­ria ha anat bai­xant i a hores d'ara se situa entre els trenta i els qua­ranta anys. És una prova més de la capa­ci­tat de l'enti­tat d'adap­tar-se als nous temps, vet­llar per les tra­di­ci­ons més arre­la­des a Bada­lona i, al mateix temps, inno­var i donar cabuda a nous inte­grants, que seran la base perquè la con­fra­ria, que té una llarga tra­jectòria a les espat­lles, tin­gui també con­tinuïtat en el futur.

CON­FRA­RIA DE

SANT ANAS­TASI

ANY DE FUN­DACIÓ:

1671

POBLACIÓ:

BADA­LONA

NOM­BRE DE SOCIS:

40