Mallorquina silenciada

El descobriment, per part de la seva neta neboda, Teresa Escalas, en un magatzem de la casa familiar de Santanyí, a l’illa de Mallorca, d’una quarantena de partitures manuscrites inèdites, ha contribuït a divulgar una mica més la figura de Matilde Escalas (1870-1936), compositora mallorquina a qui s’atribueix un romanç amb Santiago Rusiñol, que la va retratar, suposadament, en alguns quadres, i de la qual es conservava ben poca obra publicada.

La troballa, fruit de la tasca incansable de la seva neta neboda per reivindicar la compositora, introductora del modernisme a Mallorca, ha motivat l’enregistrament d’un disc, Matilde Escalas. Obra inèdita (Casmúsic), produït per la musicòloga Eugènia Gallego, amb quinze cançons per a veu i piano, la majoria de les quals en català, interpretades pel pianista Francesc Blanco i el tenor José Manuel Sánchez. “Si et diuen que aquestes composicions són d’una dona compositora oblidada com ella no t’ho creus, ja que n’hi ha que estan perfectament al nivell d’altres composicions de música de cambra d’aquella època”, explica Blanco, que aquest any ha estat presentant el treball en diferents municipis de Mallorca. “Poder, com a pianista, treballar amb una música de la qual no tens cap referència i que feia tants anys que estava amagada en un calaix provoca una barreja d’emoció i respecte”, hi afegeix.

Contemporània d’autors com ara Isaac Albéniz i Erick Satie, als quals va arribar a conèixer, Matilde Escalas era filla d’un apoderat de banca i va ser educada en un bon ambient musical i cultural. Enviada a Barcelona per estudiar composició amb Felip Pedrell, va integrar-se ben aviat en els ambients bohemis i modernistes de la ciutat i també en els de París.