Arts escèniques

Nau Albet i Marcel Borràs se separen, a l’escenari

El duet, amb 15 anys de trajectòria, mostren les seves diferències en el muntatge ‘De Nao Albet i Marcel Borràs’ al TNC

El muntatge passarà per Temporada Alta i farà estada a Madrid

Aquest 2023 va de divorcis artístics. Fa uns mesos, els Manel anunciaven al març que se separaven ( de fet oficialment, parlen d’“un temps per reflexionar”). Ara és el fructífer duet Albet/Borràs els que fan un espectacle que, pronostiquen, que serà l’últim. A jutjar per la tensió entre els dos components a la roda de premsa (van arribar separats i Borràs va tirar un got d’aigua, empipat, a Albet abans de tornar a fer mutis) serà prou que compleixin amb els compromisos:5 setmanes a la Sala Petita (des de dijous), actuació al Temporada Alta (18 de novembre) i temporada a Madrid. Diuen que són professionals i que ho faran confiant, sempre, una reconciliació. O l’última abraçada amb el que se suposava era l’amic de la vida.

En realitat, De Nao Albet i Marcel Borràs, juga a l’equívoc. I pot molt bon bé ser que l’actuació en la roda de premsa sigui una ficció que, de fet, avança l’amarga ironia en què el públic (i la premsa) no sap si tot és un divertit equívoc O un trencament en directe. La idea principal, expliquen, era jugar a fer una antologia dels seus espectacles, fer sorna sobre l’ego i l’autoreconeixement. Com amb la colla d’Els Pirates aquest parell d’intèrprets van començar a treballar junts en un muntatge de Roger Bernat i va ser Àlex Rigola en el primer Radicals Lliures que els va deixar estrenar-se de dramaturgs amb Teenager experience. No hi eren a la presentació a la premsa el 2007 perquè no podien faltar a l’institut. Ara, porten 15 anys com a parella artística (sovint es dubtava si també ho eren en la vida íntima) i la trajectòria és molt més variada que, podem per cas, T de Teatre (en 32 anys acaben d’estrenar l’espectacle número 13).

El muntatge pretenia ser una recuperació de material antic que molt del públic recent no ha vist mai (fan molt poques funcions dels seus muntatges, lamenten). Les lectures sobre l’amistat de Montaigne, de Ciceró, d’Aristòtil va fer anar declinant la voluntat del muntatge. Ara, en comptes de voler divertir als col·legues que no els hi agrada el teatre, han mirat cap endins i han vist les ferides que s’han fet l’un a l’altre en aquest temps. D’aquí plora la criatura.

L’espectacle, explicaven sense mirar-se a la cara i separats per la directora artística del TNC, Carme Portaceli (amb cara de pomes agres, durant la roda de premsa; ho certifica la gravació), pretenia ser una recuperació d’una amistat que ja no es reconeix. Borràs admetia que, després d’un espectacle, necessitava deixar de veure Albet una temporada. Ara, el temps s’ha fet excessivament llarg.O això fan creure amb la seva habitual sornegueria.

Indispensable per a parelles i grups d’amics que han deixat morir les raons per celebrar-se. I si se separen artísticament,o no, caldrà certificar-ho cap al 2025. De fet, viuen un període de creació amb llargues pauses d’una obra a l’altra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia