cultura

Crítica

pop

París bé val una musa

El deliri va arribar dissabte a la nit a Montjuïc amb Je veux. Portàvem una hora de concert, i nous contingents de públic es van afegir als que ballaven i corejaven les cançons. Però Zaz ja s'havia posat bona part del públic a la butxaca des del primer tema de la nit, Les passants, i durant dues hores el va portar de viatge per París en un carrusel d'emocions. Simpàtica, plena d'energia, bellugadissa, bromista, comunicativa... Zaz va ser tot allò que esperàvem els que l'hem descobert pel seu tema estrella, Je veux, que ja acumula més de 60 milions de visualitzacions a YouTube. En una apareixamb dos músics (ukelele i contrabaix) a Montmartre envoltada per desenes de persones enlluernades pel descobriment. Ella mateixa explica que, després d'anys de feina anònima a les trinxeres de la música de carrer, de cop va descobrir, a Montmartre, que tot encaixava: el jazz manouche (també conegut com gipsy swing, hereu de Django Reinhardt), la chanson, la seva veu trencada... El seu primer disc, Zaz (2010), es va convertir aviat en un fenomen, i aquí la teníem abans-d'ahir, amb milers d'espectadors que se sabien les lletres. I ella, amb el mateix esperit original, amb la mateixa alegria de cantar i de viure, amb les seves cançons que ens parlen del cel i dels carrers de París. No del París de la torre Eiffel i l'Arc de Triomf, segons va remarcar en el concert, sinó la ciutat “multicultural i mestissa” que un dia la va acollir.

Paris és precisament el títol del seu darrer disc, un recull de versions de cançons sobre la ciutat de músics tan diversos com Léo Ferré, Charles Trenet, Charles Aznavour i Cole Porter. Amb aquest àlbum com a fil conductor, Zaz va interpretar amb la seva veu esquerdada, però que mai s'acaba de trencar, i amb mitja dotzena de músics tan virtuosos i expressius com ella, una vintena de temes per a tots els gustos: més aptes per al ball (La fée, On ira), de cabaret (La parisienne), de club de jazz (Afternoon in Paris, Champs Élysées), balades (Si), clàssics de la Chanson (Sous le ciel de Paris, Le romance de Paris)... Va tancar el concert amb La vie en rose, i més d'un va sortir del Poble Espanyol amb ganes de demanar la nacionalitat francesa. I, si pot ser, la residència a París!

Zaz. ‘Paris'
25 Guitar Festival Bcn
Poble Espanyol, 25 de juliol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia