Economia

anàlisi

Esteve Vilanova

Draghi i les incerteses

El pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu, l’italià Mario Draghi, té la mosca al nas, no veu clar el futur. Dar­re­ra­ment les pre­vi­si­ons econòmiques que havia fet se li han com­pli­cat i s’ha posat en estat d’alerta. L’eco­no­mia de la zona euro s’ha desac­ce­le­rat molt ràpida­ment, i és per un dete­ri­o­ra­ment endo­gen, però també hi ha el de l’exte­rior, que genera unes incer­te­ses molt impor­tants. La des­con­nexió entre l’eco­no­mia dels EUA i la de la UE, i espe­ci­al­ment la de la zona euro, és clara. Ells estan en plena expansió i la Reserva Fede­ral fa temps que retro­ce­deix amb les aju­des espe­ci­als que havien fet per reac­ti­var l’eco­no­mia i els seus tipus d’interès ja són del 2,5%, la qual cosa els dona un cert marge i fle­xi­bi­li­tat en el cas d’una nova recessió. Men­tres­tant, el BCE encara no ha pogut sor­tir d’un interès del 0%, i res fa pen­sar que ho pugui fer abans d’un any, com a mínim, un fet que limita molt les seves pos­si­bi­li­tats i eines d’actu­ació en una pre­vi­si­ble recessió que sem­bla­ria aflo­rar per l’horitzó. Les dar­re­res dades del PIB de la zona euro ja mos­tren un alen­ti­ment amb un crei­xe­ment només del 0,2%, la qual cosa obliga el pre­si­dent del BCE a man­te­nir-se molt atent i pru­dent a l’hora de fer qual­se­vol movi­ment en cas d’entrar en recessió.

Quan el 2012, en un moment molt crític, Mario Draghi va pro­nun­ciar aque­lla famosa frase: “El BCE està pre­pa­rat per fer tot el que sigui neces­sari per sal­var l’euro i cre­gui’m que serà sufi­ci­ent”, va atu­rar en sec la vola­ti­li­tat dels mer­cats i va obrir un període de temps d’interes­sos bai­xos i de ren­di­bi­li­tat nega­tiva dels bons, la qual cosa era impen­sa­ble puix que ni es va tenir en compte el risc país. Aquesta ano­ma­lia, jun­ta­ment amb l’oferta d’un doll de milers de mili­ons d’euros sos­tin­gut en els cir­cuits ban­ca­ris, era un estímul per al crei­xe­ment econòmic que s’ha man­tin­gut, tot i que es volia can­cel·lar; però, com hem dit abans, els símpto­mes de feblesa no han permès fer-ho en la seva tota­li­tat.

Draghi ja va avi­sar que ell podia fer, i que faria, una injecció impor­tantíssima de diners des del BCE, però els governs havien de fer les refor­mes estruc­tu­rals que ell no podia fer. La seva petició no va ser atesa i, tot i tenir els interes­sos nega­tius, o pot­ser per això, i en plena expansió econòmica, les ràtios de deute públic sobre el PIB han cres­cut i aquesta situ­ació pot ser una feblesa molt impor­tant per defen­sar-nos d’una recessió. Quan va escla­tar la bom­bo­lla immo­biliària i l’eco­no­mia va entrar en recessió, l’Estat espa­nyol tenia una ràtio d’endeu­ta­ment púbic sobre el PIB del 35% men­tre que ara és del 100% i com­pro­met molt la capa­ci­tat de més endeu­ta­ment. Pre­ci­sa­ment les refor­mes de con­tenció del dèficit són era que recla­mava Draghi, però tenen cos­tos soci­als i polítics imme­di­ats i els polítics tenen sem­pre la tendència d’ajor­nar, fins i tot allò que és neces­sari.

Avui la inter­con­nexió de l’eco­no­mia mun­dial és molt forta i sovint les cri­sis, o part de les cri­sis, són impor­ta­des, puix que en rebem els efec­tes nega­tius de la mateixa manera que també, quan les coses són favo­ra­bles, en rebem els efec­tes posi­tius. Així doncs, les guer­res comer­ci­als entre les grans potències, com ara els EUA i la Xina, tenen efec­tes en els dos països, però també en l’eco­no­mia mun­dial. La incer­tesa del Bre­xit, que cada vegada és més crítica, també és un fac­tor deses­ta­bi­lit­za­dor i que si, com tot sem­bla, anem cap a un Bre­xit sense acord, les con­seqüències nega­ti­ves, ara per ara, són impre­vi­si­bles per més que ens diguin que s’estan pre­pa­rant plans B. El cert és que avui ningú sap què pot pas­sar i entra­rem en una zona des­co­ne­guda que pot durar força temps, amb les impli­ca­ci­ons nega­ti­ves que tenen les empre­ses per pla­ni­fi­car a mitjà ter­mini.

El PIB català, després de tres anys de fort crei­xe­ment, ha expe­ri­men­tat un alen­ti­ment i l’any pas­sat també ha asso­lit el 2,6% després de tres anys de fort crei­xe­ment. La nos­tra eco­no­mia és una de les més ober­tes i les apor­ta­ci­ons al PIB de les expor­ta­ci­ons és molt impor­tant, motiu pel qual un alen­ti­ment de l’eco­no­mia mun­dial ens pot afec­tar sen­si­ble­ment.

Atents!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.