Economia

Raona prepara l’aterratge a Miami després d’obrir Bogotà

Els plans del creixement geogràfic de la firma de serveis tecnològics preveuen l’entrada en un país cada tres anys

L’empresa s’ha constituït en un hòlding que també integra els tres negocis innovadors sorgits del laboratori d’idees

L’‘spin-off’ Neural Fashion redueix els costos de fer campanyes de moda gràcies a la IA generativa

Raona, la firma de ser­veis tec­nològics espe­ci­a­lit­zada en eines digi­tals per a les empre­ses, ha triat Miami per cla­var la pro­pera ban­de­reta en el mapa­mundi de la com­pa­nyia. El pla de crei­xe­ment exte­rior pre­veu obrir una ofi­cina cada tres anys i la decisió arriba després que el 2023 es posés en marxa la seu de Bogotà (Colòmbia), per la qual cosa la intenció és pre­pa­rar l’ater­ratge als Estats Units per al 2026: “Però si podem abans, ho farem”, pun­tu­a­lit­zen Joan Ribaudí i Jordi Cas­tells, socis fun­da­dors de la tec­nològica.

La pri­mera sor­tida a l’exte­rior de Raona, que ajuda grans empre­ses a crear espais de tre­ball digi­tals, es va pro­duir el 2012 amb una dele­gació a Córdoba (Argen­tina), a la qual van seguir dues més a San Luis i a Bue­nos Aires. A totes tres, hi tre­ba­llen un cen­te­nar de per­so­nes. Cas­tells i Ribaudí van des­co­brir “les poten­ci­a­li­tats dels argen­tins” en una experiència empre­sa­rial prèvia a Raona, quan el 2000 van mun­tar Neo­ris, una con­sul­tora mul­ti­na­ci­o­nal cen­trada en la tran­sició digi­tal de les empre­ses que encara té la seu social a Miami, curi­o­sa­ment. Dis­po­sar de talent i mer­cat van ser els fac­tors deter­mi­nants per deci­dir l’entrada a l’Argen­tina i també a Colòmbia, on ja tre­ba­llen 12 per­so­nes. En aquesta fórmula d’èxit, Raona aporta el ter­cer ingre­di­ent: la constància: “Hem après a anar a poc a poc i estar dis­po­sats a equi­vo­car-nos, perquè al final si tens paciència aca­bes sent relle­vant per als pro­fes­si­o­nals i els cli­ents del país”, asse­gura Ribaudí. Actu­al­ment el negoci exte­rior suposa un 20% de la fac­tu­ració del grup, que en l’exer­cici comp­ta­ble que acaba al juliol vol­tarà els 14 mili­ons d’euros.

Pla estratègic 2022-2027

Les fites exte­ri­ors for­men part del pla estratègic que Raona va ela­bo­rar fa dos anys i que arriba fins al 2027. L’altre pilar d’aquest full de ruta és una nova orga­nit­zació cor­po­ra­tiva que es resu­meix en la cre­ació del Grup Raona, que a més de la matriu engloba tres nego­cis més que s’han anat mun­tant els dar­rers anys a par­tir d’idees inter­nes. Hybo, Neu­ral Fas­hion i Ide­ris són spin-offs que nei­xen al Raona Labs, un labo­ra­tori trans­ver­sal on la idea ini­cial passa per una prova de con­cepte, en què s’ana­litza la via­bi­li­tat del pro­jecte, i una fase més pràctica, en què la pro­posta pren forma en el que es coneix com a “pro­ducte mínim via­ble”, una versió bàsica prèvia a l’entrada en el mer­cat.

Aques­tes fases inter­nes les va superar l’apli­cació mòbil Hybo, una mena de major­dom vir­tual que ajuda l’empleat a ges­ti­o­nar tot allò que pot neces­si­tar fer a l’ofi­cina, des de reser­var una sala de reu­ni­ons i torns al men­ja­dor fins a cri­dar un taxi, rebre visi­tes, enviar i rebre mis­sat­ges interns, com­par­tir vehi­cle, comu­ni­car incidències, etc. Jordi Cas­tells explica que és una eina estre­ta­ment vin­cu­lada amb el crei­xe­ment del tre­ball híbrid, sobre­tot amb la pandèmia, en el qual l’ofi­cina no és el lloc de tre­ball habi­tual però al qual l’empleat va alguns dies a la set­mana i això genera noves neces­si­tats.

Neu­ral Fas­hion, per la seva banda, neix com a con­seqüència de l’experiència adqui­rida en l’apli­cació de la intel·ligència arti­fi­cial gene­ra­tiva, de la qual van ser pio­ners. En con­cret, es va detec­tar un àmbit, el de la moda, en el qual pot tenir impor­tants avan­tat­ges en la reducció de cos­tos de les cam­pa­nyes pro­mo­ci­o­nals i con­fecció de catàlegs. Neu­ral Fas­hion repro­du­eix el resul­tat de llar­gues ses­si­ons de fotos amb model i entorns atrac­tius, sense fotògrafs, ni models, ni des­plaçaments cos­to­sos: només amb la peça de roba que cal ven­dre. La IA s’encar­rega de fer tota la resta. Aquesta empre­ne­do­ria ha faci­li­tat a Raona l’accés a un sec­tor que no for­mava part de la seva car­tera de cli­ents habi­tu­als.

Per aca­bar, Ide­ris és un pro­gra­mari enfo­cat a faci­li­tar la gestió de ports espor­tius i clubs nàutics, però també aug­men­tar els ingres­sos. Gala­tea és un ERP (pla­ni­fi­ca­dor de recur­sos empre­sa­ri­als) que neix del tre­ball amb ports cata­lans.

L’R+D rep un finançament equi­va­lent al 4% de la fac­tu­ració.

El pro­grama de spin-off és també una manera de fide­lit­zar els tre­ba­lla­dors de la com­pa­nyia, que tenen un per­fil molt tècnic, i que poden veure més crei­xe­ment pro­fes­si­o­nal si s’inte­gren en alguna de les noves soci­e­tats: “Tenim una plan­ti­lla de 330 fri­quis, i mal­grat que fem pro­jec­tes molt engres­ca­dors a vega­des no prou per alguns tre­ba­lla­dors que sem­pre volen pro­var l’últim en tec­no­lo­gia”, diu Cas­tells. Raona té 290 tre­ba­lla­dors a l’Estat: uns 220, assig­nats a les ofi­ci­nes de Bar­ce­lona (Sant Joan Despí i 22@) i uns 70, a Madrid, tot i que es fa tre­ball en remot i poden viure per tot arreu.

Tot i que el 30% de les empre­ses de l’Íbex són cli­ents, Joan Ribaudí pre­fe­reix defi­nir Raona com un B2E (busi­ness to employee): “Aju­dem que l’empleat sigui millor, segons el cri­teri de cada empresa. Per algu­nes empre­ses sig­ni­fica ser més feliç; per altres, més com­promès, i per altres, més pro­duc­tiu, i el nos­tre software tre­ba­lla amb aquest objec­tiu”, diu.

Grup Raona
És ‘partner Gold’ de Microsoft: el màxim reconeixement que la tecnològica atorga a les empreses en funció de la trajectòria, capacitats o clients i els fa socis en alguna àrea.
14
milions d’euros de facturació prevista
332
treballadors a tot el món
2003
any de fundació

Allò que l’Anoia va unir...

Joan Ribaudí (Sant Martí de Tous, 1965) i Jordi Castells (Igualada, 1965) són parella professional des d’inicis dels anys noranta, quan treballaven al Centre de Càlcul Sabadell i compartien vehicle diari de l’Anoia al Vallès. De les converses en aquell cotxe va néixer el primer negoci que van muntar, Intec, pionera en el programari per a empreses basada en l’entorn Windows, que van fer créixer i, finalment, es van vendre l’any 2000, amb el primer boom d’internet. Després va venir Neoris, que era un projecte molt ambiciós, amb seu a Miami i molt enfocat al mercat americà. Tres anys després van sortir descontents amb el rumb de l’empresa però amb el convenciment que havien après molt des del punt de vista corporatiu. Aleshores van crear Raona: “El nom era una declaració de principis: volíem, d’una banda, tornar a tenir un projecte més raonable en dimensió, i també fa referència al raciocini, en el sentit que aspiraven a un negoci molt tècnic”, explica Ribaudí. Raona comença des de zero a Igualada però la necessitat de treballadors qualificats els obliga a traslladar la seu a Sant Joan Despí, que per als que venen de l’Anoia és com anar a Barcelona, sense haver d’entrar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia