Economia

Antoni Cunyat

Professor de la Universitat de València i de l’UOC

“No s’ha d’oblidar la indústria”

“Si tot el teixit econòmic i empresarial està concentrat en un únic indret de Catalunya, això provoca el despoblament d’altres zones”

“La política pública ha d’oferir sòl a preus més raonables o facilitar infraestructures que facin que la mobilitat no sigui un problema”

Si tu vols competir amb altres àrees que atreuen empreses, has de millorar en punts com ara el cost de l’habitatge

Antoni Cunyat exer­ceix com a pro­fes­sor titu­lar del depar­ta­ment d’anàlisi econòmica de la Uni­ver­si­tat de València, alhora que també és pro­fes­sor col·labo­ra­dor de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) en bran­ques com ara eco­no­mia i empresa i anàlisi política.

Des del punt de vista econòmic o empre­sa­rial, Bar­ce­lona i la seva àrea metro­po­li­tana han per­dut pes res­pecte a Madrid o això més aviat és un tòpic o un man­tra mediàtic o polític?
Aquesta és més una per­cepció psi­cològica que una rea­li­tat que esti­gui ava­lada per les dades. Més o menys, el pes de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona s’ha anat man­te­nint esta­ble en el temps, amb alguna fluc­tu­ació lle­guera després que alguna empresa optés per des­plaçar el capi­tal social al País Valencià o a altres llocs, i això va fer sem­blar que perdés pes, tot i que això era més un acte més simbòlic que un fet. De fet, si alguna cosa carac­te­ritza l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona és que era líder, i ho segueix sent, de sec­tors més rela­ci­o­nats amb la tec­no­lo­gia i les noves tec­no­lo­gies. I con­ti­nua sent així.
Actu­al­ment aquest ter­ri­tori con­cen­tra el 55% del PIB català i una mica menys de la mei­tat del tei­xit empre­sa­rial del país. Això sem­pre ha estat així?
El PIB sem­pre s’ha man­tin­gut al vol­tant del 50%. En algun moment va estar en el 52% i el seu pic va ser quan es va situar en el 56%, per tant sem­pre s’ha mogut en paràmetres molt esta­bles en la dar­rera època, ja que les fluc­tu­a­ci­ons no han estat sig­ni­fi­ca­ti­ves.
Tenir aquesta con­cen­tració tan impor­tant en un únic punt del país és bo en ter­mes de com­pe­ti­ti­vi­tat exte­rior o és nega­tiu, ja que agreuja un dese­qui­li­bri ter­ri­to­rial i econòmic?
Són les dues cares de la moneda. Si es mira des de la banda més posi­tiva, estem par­lant d’un cas d’allò que ano­me­nem “eco­no­mies d’aglo­me­ració”. Tenir empre­ses pun­te­res con­cen­tra­des en el mateix lloc fa que es pro­du­ei­xin siner­gies, també des del punt de vista de la mà d’obra. Perquè tenir-ne de qua­li­fi­cada en un mateix espai ajuda la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses. Aquest és el punt posi­tiu, però sí que n’hi ha un altre de força nega­tiu com és des del punt de vista del desen­vo­lu­pa­ment regi­o­nal, això pot donar pro­ble­mes a llarg ter­mini, perquè pro­du­eix un dese­qui­li­bri ter­ri­to­rial. Perquè, si tot està con­cen­trat en un únic indret de Cata­lu­nya, això pro­voca un des­po­bla­ment d’altres zones i, per tant, genera una regió amb zones des­po­bla­des, o amb una tendència a la des­po­blació més dinàmica, i, d’altra banda, una altra zona, la de l’àrea metro­po­li­tana, que genera pressió sobre infra­es­truc­tu­res o els ser­veis públics. Per tant, seria reco­ma­na­ble apli­car mesu­res de cohesió ter­ri­to­rial, és a dir, que impul­sin zones econòmiques també a Girona, Tar­ra­gona i Lleida.
I, davant d’aquest pol ter­ri­to­rial i econòmic tan potent, no es troba a fal­tar una estruc­tura política i ins­ti­tu­ci­o­nal a la mateixa altura per impul­sar actu­a­ci­ons de caràcter metro­po­lità en infra­es­truc­tu­res o ser­veis públics?
La gestió, a pri­ori, millora com més a prop està del ter­ri­tori. Com més des­cen­tra­lit­zada esti­gui aquesta gestió, més efi­ci­ent serà.
I aquesta àrea metro­po­li­tana està ben situ­ada per atreure inversió estran­gera?
Sí, perquè hi ha una cosa que és intrínseca d’aquesta zona com és la seva qua­li­tat de vida. I això atreu mà d’obra i empre­ses estran­ge­res. La seva posició geogràfica també suma moltíssim, ja que és una porta d’entrada a Europa, al Medi­ter­rani o al sud. I totes aques­tes carac­terísti­ques fan que sigui un pol d’atracció ideal per a inver­si­ons estran­ge­res. En tot això també hi ha un però, que és que cal inver­tir per millo­rar, o reve­rir, els aspec­tes nega­tius que també té aquesta àrea. Un és l’ele­vat cost de l’habi­tatge, i que és un fac­tor nega­tiu que detrau. Hi ha altres zones que estan atra­ient empre­ses tec­nològiques a l’Estat, com ara Màlaga, i, per tant, si tu vols com­pe­tir amb aques­tes altres àrees, has de millo­rar, per exem­ple, el cost de l’habi­tatge. Igual­ment, si d’aquesta gran con­cen­tració de població que hi ha a l’àrea metro­po­li­tana tu no inver­tei­xes en la mateixa mesura en infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat, tot­hom coin­ci­dirà que es pro­voca un dete­ri­o­ra­ment d’aques­tes infra­es­truc­tu­res. I fun­ci­o­nen pit­jor ara que fa uns quants anys. Per tant, has d’anar acom­pa­nyant tota una inversió en mobi­li­tat i en les seves infra­es­truc­tu­res, perquè, si no, aques­tes inver­si­ons estran­ge­res pot­ser s’aca­ben des­plaçant cap a altres llocs.
I l’aposta ha de ser bus­car allò que se’n diu noves eco­no­mies emer­gents, amb empre­ses tec­nològiques, eco­no­mia verda, etcètera?
El sec­tor ser­veis i les noves tec­no­lo­gies han de ser un punt impor­tant. Però jo soc dels que penso que s’ha d’inten­tar de no posar tots els ous a la mateixa cis­te­lla. És a dir, cal com­ple­men­tar aquesta espe­ci­a­lit­zació i no dei­xar de banda la indústria. Cal incre­men­tar la indústria tec­nològica i la manu­fac­tu­rera. Això seria l’ideal. No s’ha d’anar, només, cap a ser­veis d’alt valor afe­git. Perquè tenir una eco­no­mia basada només en aquest pilar la fa feble, ja que, en el moment en què surti alguna altra àrea que sigui millor o més atrac­tiva per a aques­tes empre­ses, allà ani­ran. I et que­daràs sense res. Això és com en els actius. Quan inver­tei­xes en borsa, has d’inten­tar tenir la car­tera diver­si­fi­cada. És a dir, una eco­no­mia rica, que pot pros­pe­rar, és una eco­no­mia que, mal­grat que tin­gui una espe­ci­a­lit­zació en deter­mi­nats sec­tors, sigui forta en diver­ses bran­ques.
Però, a l’hora d’atreure indústria o gran indústria, Bar­ce­lona no es troba amb el hàndi­cap que ara segu­ra­ment tin­dria difi­cul­tats per tro­bar sòl on encai­xar-les, i l’hauríem de bus­car en zones pot­ser més allu­nya­des com pugui ser fins i tot Osona?
Aquí és on ha d’entrar la política pública, per ofe­rir, per exem­ple, sòls a preus més rao­na­bles o faci­li­tar infra­es­truc­tu­res que facin que la mobi­li­tat no sigui un pro­blema i que per­me­tin con­cen­trar indústria fora de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona perquè esti­gui més diver­si­fi­cada al llarg del ter­ri­tori. D’alter­na­ti­ves n’hi ha. Perquè la indústria sem­pre crea indústria auxi­liar. I l’exem­ple més clar d’això és la Seat, ente­nent-la com la Seat en si i, sobre­tot, tot el con­junt d’empre­ses auxi­li­ars que té al vol­tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.