Antoni Cunyat
Professor de la Universitat de València i de l’UOC
“No s’ha d’oblidar la indústria”
“Si tot el teixit econòmic i empresarial està concentrat en un únic indret de Catalunya, això provoca el despoblament d’altres zones”
“La política pública ha d’oferir sòl a preus més raonables o facilitar infraestructures que facin que la mobilitat no sigui un problema”
Si tu vols competir amb altres àrees que atreuen empreses, has de millorar en punts com ara el cost de l’habitatge
Antoni Cunyat exerceix com a professor titular del departament d’anàlisi econòmica de la Universitat de València, alhora que també és professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en branques com ara economia i empresa i anàlisi política.
Des del punt de vista econòmic o empresarial, Barcelona i la seva àrea metropolitana han perdut pes respecte a Madrid o això més aviat és un tòpic o un mantra mediàtic o polític?
Aquesta és més una percepció psicològica que una realitat que estigui avalada per les dades. Més o menys, el pes de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha anat mantenint estable en el temps, amb alguna fluctuació lleguera després que alguna empresa optés per desplaçar el capital social al País Valencià o a altres llocs, i això va fer semblar que perdés pes, tot i que això era més un acte més simbòlic que un fet. De fet, si alguna cosa caracteritza l’àrea metropolitana de Barcelona és que era líder, i ho segueix sent, de sectors més relacionats amb la tecnologia i les noves tecnologies. I continua sent així.
Actualment aquest territori concentra el 55% del PIB català i una mica menys de la meitat del teixit empresarial del país. Això sempre ha estat així?
El PIB sempre s’ha mantingut al voltant del 50%. En algun moment va estar en el 52% i el seu pic va ser quan es va situar en el 56%, per tant sempre s’ha mogut en paràmetres molt estables en la darrera època, ja que les fluctuacions no han estat significatives.
Tenir aquesta concentració tan important en un únic punt del país és bo en termes de competitivitat exterior o és negatiu, ja que agreuja un desequilibri territorial i econòmic?
Són les dues cares de la moneda. Si es mira des de la banda més positiva, estem parlant d’un cas d’allò que anomenem “economies d’aglomeració”. Tenir empreses punteres concentrades en el mateix lloc fa que es produeixin sinergies, també des del punt de vista de la mà d’obra. Perquè tenir-ne de qualificada en un mateix espai ajuda la competitivitat de les empreses. Aquest és el punt positiu, però sí que n’hi ha un altre de força negatiu com és des del punt de vista del desenvolupament regional, això pot donar problemes a llarg termini, perquè produeix un desequilibri territorial. Perquè, si tot està concentrat en un únic indret de Catalunya, això provoca un despoblament d’altres zones i, per tant, genera una regió amb zones despoblades, o amb una tendència a la despoblació més dinàmica, i, d’altra banda, una altra zona, la de l’àrea metropolitana, que genera pressió sobre infraestructures o els serveis públics. Per tant, seria recomanable aplicar mesures de cohesió territorial, és a dir, que impulsin zones econòmiques també a Girona, Tarragona i Lleida.
I, davant d’aquest pol territorial i econòmic tan potent, no es troba a faltar una estructura política i institucional a la mateixa altura per impulsar actuacions de caràcter metropolità en infraestructures o serveis públics?
La gestió, a priori, millora com més a prop està del territori. Com més descentralitzada estigui aquesta gestió, més eficient serà.
I aquesta àrea metropolitana està ben situada per atreure inversió estrangera?
Sí, perquè hi ha una cosa que és intrínseca d’aquesta zona com és la seva qualitat de vida. I això atreu mà d’obra i empreses estrangeres. La seva posició geogràfica també suma moltíssim, ja que és una porta d’entrada a Europa, al Mediterrani o al sud. I totes aquestes característiques fan que sigui un pol d’atracció ideal per a inversions estrangeres. En tot això també hi ha un però, que és que cal invertir per millorar, o reverir, els aspectes negatius que també té aquesta àrea. Un és l’elevat cost de l’habitatge, i que és un factor negatiu que detrau. Hi ha altres zones que estan atraient empreses tecnològiques a l’Estat, com ara Màlaga, i, per tant, si tu vols competir amb aquestes altres àrees, has de millorar, per exemple, el cost de l’habitatge. Igualment, si d’aquesta gran concentració de població que hi ha a l’àrea metropolitana tu no inverteixes en la mateixa mesura en infraestructures de mobilitat, tothom coincidirà que es provoca un deteriorament d’aquestes infraestructures. I funcionen pitjor ara que fa uns quants anys. Per tant, has d’anar acompanyant tota una inversió en mobilitat i en les seves infraestructures, perquè, si no, aquestes inversions estrangeres potser s’acaben desplaçant cap a altres llocs.
I l’aposta ha de ser buscar allò que se’n diu noves economies emergents, amb empreses tecnològiques, economia verda, etcètera?
El sector serveis i les noves tecnologies han de ser un punt important. Però jo soc dels que penso que s’ha d’intentar de no posar tots els ous a la mateixa cistella. És a dir, cal complementar aquesta especialització i no deixar de banda la indústria. Cal incrementar la indústria tecnològica i la manufacturera. Això seria l’ideal. No s’ha d’anar, només, cap a serveis d’alt valor afegit. Perquè tenir una economia basada només en aquest pilar la fa feble, ja que, en el moment en què surti alguna altra àrea que sigui millor o més atractiva per a aquestes empreses, allà aniran. I et quedaràs sense res. Això és com en els actius. Quan inverteixes en borsa, has d’intentar tenir la cartera diversificada. És a dir, una economia rica, que pot prosperar, és una economia que, malgrat que tingui una especialització en determinats sectors, sigui forta en diverses branques.
Però, a l’hora d’atreure indústria o gran indústria, Barcelona no es troba amb el hàndicap que ara segurament tindria dificultats per trobar sòl on encaixar-les, i l’hauríem de buscar en zones potser més allunyades com pugui ser fins i tot Osona?
Aquí és on ha d’entrar la política pública, per oferir, per exemple, sòls a preus més raonables o facilitar infraestructures que facin que la mobilitat no sigui un problema i que permetin concentrar indústria fora de l’àrea metropolitana de Barcelona perquè estigui més diversificada al llarg del territori. D’alternatives n’hi ha. Perquè la indústria sempre crea indústria auxiliar. I l’exemple més clar d’això és la Seat, entenent-la com la Seat en si i, sobretot, tot el conjunt d’empreses auxiliars que té al voltant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.