Deixar diners per la crisi

Estem en una crisi que ens toca a tots més o menys de prop. Quin perill hi ha –i perdó per l'expressió, però s'entén– en el fet d'haver trans­fe­rit sis­temàtica­ment diners d'un compte propi al d'una per­sona (o, pel cas teòric, més d'una) amb qui no hi ha cap altre vin­cle que el de la res­pon­sa­bi­li­tat davant la situ­ació dramàtica cone­guda del recep­tor o recep­tors. Amb el benentès que, mal­grat la trans­parència de dei­xar diners via trans­ferència bancària, no hi ha jus­ti­fi­cació que l'acom­pa­nyi (ni en el sen­tit que és una apor­tació men­sual vari­a­ble, segons dis­po­ni­bi­li­tat; ni res­pecte de la des­pesa en atenció mèdica i manu­tenció a què va des­ti­nada). Cal fer cons­tar en la decla­ració de cap de les dues parts el fet de com­par­tir des­pe­ses amb algú amb qui no con­vius ni tens vin­cles fami­li­ars? O, tal vegada, en funció de la xifra acu­mu­lada al llarg de l'any (deu mil euros)?

 El que vostè comenta seria, en tot cas, un supòsit de donació, que no tri­bu­ta­ria per a l'impost sobre la renda, sinó sobre suc­ces­si­ons, cosa que fa que l'òrgan liqui­da­dor no sigui tam­poc l'Agència Esta­tal Tri­butària, sinó l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya.

Us recor­dem que les res­pos­tes faci­li­ta­des per la dele­gació a Cata­lu­nya de l'Aedaf són a títol infor­ma­tiu i en atenció única­ment i exclu­si­va­ment a la lite­ra­li­tat dels ter­mes de les con­sul­tes for­mu­la­des, i es declina qual­se­vol res­pon­sa­bi­li­tat per l'ús que es pugui fer del con­tin­gut.