Diu que als Estats Units hi ha milionaris que donen, de mitjana, un 4% de les seves fortunes de dimensions siderals a causes humanitàries i socials i a la investigació mèdica i científica per al bé comú. Certament, no corren temps per fer-se el llepafils amb la filantropia, però no deixa de ser trist que, d'una banda, aquestes almoines milionàries sovint no són res més que un bon maquillatge per a rics amb mala consciència i una imatge pública que mantenir, ni que sigui per no ser gaire odiats. De l'altra, perquè en un país on se suposa que hi ha igualtat d'oportunitats per a tothom, aquestes injeccions de capital hagin de ser tan arbitràries. No oblidem que qui rep d'aquesta manera sempre estarà obligat a agrair el que hauria de tenir com a dret.