Economia

El ‘boom' de l'ametller, a debat en un simposi de Sant Miquel

El reg a través dels canals, noves varietats més productives i uns preus molt atractius per al pagès fan que aquest conreu es cotitzi a l'alça

Una greu sequera a Califòrnia afavoreix l'augment de la demanda a Lleida

El 24 de setembre, coincidint amb la jornada inaugural de la 61a Fira de Sant Miquel de Lleida, tindrà lloc un simposi internacional sobre l'autèntic boom que viu l'ametller, que ha passat de ser un conreu marginal de secà a esdevenir la gran aposta de futur del sector agrari. “Hi ha tanta demanda que no es troba planter”, assegura l'especialista de l'IRTA Xavier Miarnau. Actualment, a les comarques de Lleida hi ha plantades 20.945 hectàrees d'ametllers de les 38.857 que hi ha a tot Catalunya. És el cultiu de moda. I això ha passat perquè han confluït una sèrie de factors que han fet possible el que Miarnau no dubta a qualificar de “revolució”. D'una banda, els canals Segrià Sud, Garrigues Sud i –sobretot– el Segarra-Garrigues han permès regar bona part del secà històric. D'altra banda, s'han aconseguit crear noves varietats de floració tardana, autofèrtils i molt productives i, per acabar-ho d'adobar, una greu sequera ha fet baixar extraordinàriament la producció a Califòrnia, que liderava el mercat mundial, just quan creixia la demanda d'aquesta fruita seca a l'Àsia. “Els preus es van disparar i els pagesos van entendre que l'ametller és altament rendible si el cuidem com un fruiter.” I afegeix que, “amb un maneig correcte, els ametllers són màquines de produir”. Només cal tenir en compte que el primer productor mundial, els Estats Units, fa un milió de tones d'ametlla en gra. A Catalunya sols se'n fan 40.000, però es necessita el doble de superfície agrària per aconseguir-les. O, el que és el mateix, a Lleida es feien 100 quilos de gra per hectàrea quan a Califòrnia la producció era de 2.000 a 3.000 quilos. Louise Ferguson, de la Universitat de Califòrnia, explicarà a la Fira de Sant Miquel de Lleida les claus de l'èxit productiu d'aquesta fruita seca en el simposi que organitzen l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i l'editorial tècnica Quatrebcn, a través de la revista Fruticultura. El concepte americà, que a poc a poc s'està implantant, és molt diferent, amb plantacions superintensives i amb arbres plantats a un metre de distància i esporgats amb disc.

En aquestes jornades, també hi intervindrà Miquel Borràs, director gerent d'Arboreto, entitat que agrupa més de 8.500 productors de tot l'Estat. Borràs presentarà una ponència sobre els beneficis de consumir ametlles i avellanes, que, “si bé són més cares que els anacards i els cacauets, són més saludables”, ja que consumir-ne 30 grams diaris redueix el risc de desenvolupar problemes cardíacs, i aquesta és una de les raons per les quals està creixent tant el mercat xinès i l'indi.

LA XIFRA

20.945
hectàrees
d'ametller hi ha plantades a les comarques de Lleida de les 38.857 que es conreen a tot Catalunya.

LA FRASE

Els ametllers són màquines de produir si es reguen bé i si el maneig de l'arbre és el correcte
Xavier Miarnau
especialista de l'Irta

A la recerca de la varietat perfecta

La llargueta i la marcona són dues varietats d'ametlla autòctona molt preuades pel consumidor. Malgrat la seva qualitat i bon preu, no resultaven productives perquè els arbres florien molt aviat i eren molt sensibles a les gelades de la primavera. D'altra banda, el fet que la floració fos tan primerenca dificultava la pol·linització dels arbres, atès que les abelles no volen quan hi ha boira i el pol·len d'ametller pesa massa perquè el transporti el vent. I encara hi havia un problema afegit: aquests arbres són autoestèrils; és a dir, els ha de pol·linitzar una altra espècie. Als anys noranta, es va començar un programa de millora genètica que ara dóna els seus fruits. “A l'IRTA fem la feina que faria una abella.” Es busquen varietats de floració més tardana, i sobretot autofèrtils, i es van pol·linitzant els arbres fins que amb els anys s'aconsegueixen noves varietats, com la masbovera, la glorieta i la guara. “No hem d'oblidar les varietats locals, però hem de fer dissenys de finca que les allunyin dels llocs més freds i, sobretot, hem de canviar la mentalitat i tractar els arbres com si fossin fruiters”, adverteix Xavier Miarnau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.