L'entrada de l'exministre Macron aporta més emoció i incertesa a la cursa presidencial francesa. L'exministre d'Economia es mou en el terreny de les contradiccions: es presenta com un dirigent de la nova esquerra sense renunciar al seu ideari liberal; propugna la regeneració democràtica havent format part del cor mateix del sistema i encapçala un moviment polític que no es declara ni de dretes ni d'esquerres. Macron pesca en les aigües confluents del social-liberalisme i el liberalcentrisme, però no vol perdre l'oportunitat d'ampliar el seu camp electoral i atraure el vot de la frustració. Una tasca difícil per a qui no deixa de ser producte de l'ordre establert i per a qui, des del govern, ha ajudat a alimentar aquest malestar.