A quatre mesos de la doble consulta i a vuit anys que es puguin organitzar finalment, o no, confesso que el tema dels Jocs d’hivern ja cansa més que haver participat en totes les competicions juntes. El sainet, sobretot polític, està agafant un caire ridícul que fa tombar d’esquena. I tot perquè Catalunya no torni a situar-se al mapa internacional sota el paraigua de la marca Barcelona. I això a alguns els cou, i molt. Una altra cosa és si és encertat organitzar uns Jocs d’hivern en l’actual context, i si les promeses de beneficis per al Pirineu seran reals, o només per a alguns. I, sincerament, em preocupa més el que no es fa ni s’ha fet per evitar el despoblament d’aquest territori o perquè la gent s’hi guanyi la vida. I això passa ara.