Opinió

De set en set

Sa Riera

No fa gaire em va arribar, com segurament a moltes altres persones, una fotografia esfereïdora acompanyada d’aquest missatge: “La bellesa de Sa Riera ha quedat eclipsada per sempre amb aquesta barbaritat de formigó. Joan Loureiro, suposo que estaràs orgullós del teu llegat.” No em calia haver vist aquesta imatge per saber de la salvatjada urbanística (una més i, em temo, les que vindran) comesa a prop de la platja de sa Riera. Per circumstàncies de la vida, hi passo sovint a prop i, passejant per altres llocs des dels quals resulta impossible no veure-ho, em colpeix una vegada darrere l’altre aquest esvoranc, que no és natural, sinó a causa de la cobdícia humana.

Tanmateix, em pregunto si aquesta barbaritat només és un llegat de Joan Loureiro, l’anterior alcalde de Begur en representació d’ERC. Com és que es poden cometre impunement aquests actes criminals contra el paisatge? No només pel que fa al desastre de sa Riera, hauríem de remetre als plans urbanístics que no pas durant el franquisme, sinó des del començament i ben entrada la dita democràcia, han permès la requalificació de terrenys i la seva venda per a la construcció. Hauríem de pensar per què no s’ha creat una nova llei que no obligui a indemnitzar els compradors/especuladors amb quantitats equivalents als guanys de la seva inversió urbanística depredadora que, tard o d’hora, acaben fent: no n’hi hauria prou amb tornar-los els diners de la compra amb l’actualització corresponent? Hauríem de tenir present el consentiment de tants que, amb la idea de quanta més gent millor, han pensat que el seu negoci seria més pròsper o que, s’entén, així tindrien treball. Hauríem de sentir-nos responsables de no haver-hi fet més col·lectivament per evitar aquest llegat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.