Anem-nos preparant

Trist, afli­git i cons­ter­nat per la desgràcia del País Valencià, atès que les inclemències del temps ens poden afec­tar també a nosal­tres, com ja ha pas­sat al poble de Cata­lu­nya. Vol­dria com­par­tir dues idees, encara que hi hagi qui pensi que són demagògiques per la situ­ació que viuen malau­ra­da­ment els valen­ci­ans. Pri­mer, mani­fes­tant la famosa frase del PP, Vox, el PSOE, el PSC, els Comuns i Ciu­ta­dans que diu que “Hay que hacer la política de lo que le interesa a la gente”, en clara al·lusió al procés i a la legítima volun­tat d’inde­pendència d’una part del nos­tre país. Podem recor­dar l’1 d’octu­bre del 2017. ¿No hau­rien de pre­o­cu­par-se de millo­rar la vida de la gent en lloc de per­se­guir el valencià, el català que par­len allà, i en lloc d’esca­nyar la seva pròpia població i les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals, que par­len des de fa segles, mal que els pesi, el català? I segon, la rebuda als Bor­bons, els pre­si­dents del govern d’Espa­nya i de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana a Pai­porta és un clar exem­ple que la distància entre la ciu­ta­da­nia, la monar­quia i deter­mi­nats par­tits polítics es va eixam­plant d’una manera pre­o­cu­pant. Sen­tir que un dam­ni­fi­cat, un ciu­tadà nor­mal i cor­rent, trans­por­tista, va ser enca­no­nat amb una pis­tola per un poli­cia local demos­tra que fallen mol­tes coses. A les Illes, que tenen els matei­xos gover­nants, ja es poden anar pre­pa­rant, vist l’odi i la inep­ti­tud que res­pi­ren i que fan efec­tiva aquests governs neo­fran­quis­tes. I nosal­tres convé que espa­vi­lem: les expec­ta­ti­ves no són gaire dife­rents.