Opinió

Mirades

Entre la sequera i el ‘Glòria’

Fa quatre anys es van desbordar rius, hi va haver talls de llum, d’aigua, al tren i l’autopista, i grans destrosses

Passo pel pont de la Barca i el Ter fa pena. Llegeixo que estem a pocs dies de la declaració d’emergència per la sequera i recordo que Pau Masramon, d’Aigua és Vida, em va alertar que el cabal del Ter es podria acabar reduint als 600 litres per segon, quan ara mateix està al voltant dels dos metres cúbics, i ja es veu que el riu pateix i va camí d’un procés que podria ser irreversible. L’aigua del Ter podria quedar estancada a la zona del pont de la Barca, per exemple, i això suposa un mal terrible per al riu. Tot això em porta a pensar que fa quatre anys, contràriament a la situació actual, estàvem amb l’aigua al coll. La borrasca Glòria, un cicló extratropical que ens va arribar dels Estats Units i del Canadà, va entrar a la península Ibèrica i va provocar greus danys a tota la costa oriental. I les comarques gironines van patir de valent, així com també la ciutat de Girona, que va tornar a tenir inundacions que no s’havien produït des de feia cinquanta, quan el dia del Pilar del 1970 l’Onyar es va desbordar per última vegada i va omplir d’aigua la Creueta i tot el Barri Vell.

Aquesta vegada estàvem alertats, però tot i així vam rebre. Durant tres dies, del 20 al 22 de gener, el país en general i les comarques gironines en particular vam patir un temporal de vent, aigua i neu que va fer activar els tres plans d’emergència, Ventcat, Inuncat i Neucat, cosa molt poc habitual. Van caure més de 500 litres d’aigua per metre quadrat, el vent va arribar als cent quilòmetres per hora i les nevades van ser abundants.

En aquesta situació d’emergència es van desbordar el Ter, el Fluvià i la Tordera. L’Onyar també va estar a punt de vessar al seu pas per Girona; de fet es va quedar a centímetres de fer-ho. Es van interrompre els subministraments de llum i aigua, en alguns casos durant hores i en d’altres durant dies i dies. La circulació dels trens es va interrompre, l’autopista va quedar tallada i es van enfonsar alguns ponts, com el del tren que va a Blanes i el de la via verda entre la Cellera i Anglès.

Ara no tenim aigua, però en aquell moment, i malgrat l’alerta del Glòria, els embassaments estaven molt plens i es van haver d’obrir comportes a causa de la quantitat d’aigua rebuda. El resultat, inundacions. Es van negar el pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEiEG i del Pontenc. La mola del Ter a Torroella va estar a punt de cedir i la gola i la desembocadura del Fluvià van patir molts danys. Moltes platges de la costa van desaparèixer. L’escuma marina va inundar carrers de Lloret i Blanes. Es va enfonsar el sostre de l’església de l’Esparra, a Riudarenes, i es va inundar el pàrquing de la plaça del Pallol. Les pomeres de l’Empordà van rebre danys molt importants i es van malmetre camins i carrers de moltes poblacions.

Així estàvem fa quatre anys. Es va patir de valent i, quan començàvem a treure el cap, va arribar el confinament. Ara ens fa patir la sequera, alarmant. No vam aprendre de l’episodi de sequera del 2008. Tampoc del Glòria del 2020 en vam treure els ensenyaments necessaris pel que fa al manteniment d’infraestructures vitals. I ja ho va cantar Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure.” Tornarà a fer-ho i ho farà malament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.