Sabem qui és qui no ens vol bé

Hem cri­dat “No tinc por” perquè és el que toca fer després dels sal­vat­ges atemp­tats, per donar imatge de nor­ma­li­tat i perquè cal demos­trar als llops soli­ta­ris i als que, al dar­rere, mouen els fils i finan­cen aquests atacs ter­ro­ris­tes, que no podran reei­xir con­tra una soci­e­tat cohe­si­o­nada. Però sí, tenim por. De qual­se­vol xim­ple que en nom d’una religió i con­tra els mana­ments d’aquesta religió, posa bom­bes i mata els seus veïns. I tenim por dels que han jugat amb la segu­re­tat ama­gant infor­mació, admi­nis­trant-la per motius polítics o tirant por­que­ria con­tra autèntics herois que por­ten uni­for­mes poli­ci­als, d’emergències o bates hos­pi­talàries. A Bar­ce­lona i a Ripoll vam cri­dar que no tenim por, però sabem clara­ment qui no ens vol bé.