Costa d’entendre el càlcul estratègic que hi ha darrere l’ordre d’eliminar Qasem Suleimani, considerat el número dos del règim iranià, tenint en compte les explosives conseqüències que es poden derivar d’aquest assassinat selectiu. La polèmica decisió de Donald Trump s’afegeix, amb poc temps de diferència, a una altra d’erràtica i imprudent com va ser la de la retirada nord-americana del nord de Síria, una acció que va obrir les portes a l’entrada de les tropes turques i la fugida de les milícies kurdes aliades fins llavors de Washington en la lluita contra Estat Islàmic. Estranya entrada –és el mínim que es pot dir– de Trump en un any marcat pel seu impeachment i les eleccions en què aspira a revalidar el càrrec.