Barcelona ja ha vist les orelles al llop. La pandèmia ha demostrat, amb tota cruesa, com de fràgil pot arribar a ser una economia que se sustenta, essencialment, en el sector terciari. A l’inrevés del que va passar en la crisi del 2008, on la capital catalana va poder salvar els mobles gràcies al turisme, la frenada en el nombre de visitants forans d’aquest estiu –i espera’t a veure què passa l’any vinent– provocarà que la clatellada, aquí, sigui especialment dolorosa. Que ningú esperi, però, que d’això en surti una reflexió generalitzada que condueixi a un nou model econòmic sustentat, per exemple, en la indústria. Com en tants altres àmbits, per a molts la nova normalitat no és res més que encreuar els dits perquè tornem a l’antiga, com més aviat millor.