L'home que va retornar la Generalitat en forma de Tarradellas, el que va legalitzar el PCE per contrarestar el PSOE, el polític que no es va atrevir a legalitzar Esquerra per republicana, el falangista breu, el que ignorava la capacitat didàctica del català en la ciència, l'home del diàleg que ara no hi ha, el de la Transició sempre en marxa, el que va saber dimitir quan va perdre els suports, qui també va forçar les costures de la legalitat per acomodar l'Estat a la normalitat, qui va poder prometre i prometé “un marc legal per institucionalitzar cada regió segons les seves pròpies característiques”. Se'n va Adolfo Suárez, l'home que va entendre des d'Espanya que sense Catalunya no hi havia democràcia.