El decret d’estalvi energètic i més enllà
El decret llei de mesures d’estalvi energètic ha quedat convalidat al Congrés amb el suport de la majoria de la investidura. El govern espanyol ha hagut de tramitar-lo com a projecte de llei –i, per tant, sotmetre’l a esmenes en el tràmit parlamentari– davant el risc de perdre la votació. L’opció de millorar el text és un punt positiu però té un risc: que el propi recorregut legislatiu sigui tan llarg que l’aprovació definitiva coincideixi amb el teòric final de la seva vigència, a final d’any. La tramitació d’aquest decret llei, a més, queda tacada per una pràctica aberrant cada vegada més freqüent en el govern espanyol, que és aprofitar la urgència de la UE per a l’adopció de les mesures d’estalvi –aires condicionats a 27 graus, calefaccions a 19, apagada d’aparadors a les deu de la nit, bonificacions al transport públic...– per afegir acompanyaments al decret que no tenen res a veure amb la qüestió de fons. Aprovar el rescat de les autovies radials de Madrid i compensacions a les elèctriques en la mateixa votació que l’estalvi d’energia pot ser legal, però és un abús inacceptable, una falta de respecte als que ho passen magre i un potent agent corrosiu del prestigi de la política. Si per contracte, per decisions de governs anteriors, s’ha de pagar el rescat viari i les compensacions a energètiques que cada trimestre guanyen més, què hi farem, però colar-ho en una votació com la d’ahir és voler barrejar aigua i oli.
Amb tot, el decret va endavant i hi ha l’oportunitat de millorar-lo. Pel mateix preu, seria molt recomanable fer previsions d’escenaris més severs que el 7,5% d’estalvi que demana Europa, pel que pugui passar a l’hivern segons l’evolució de la guerra d’Ucraïna i dels mercats energètics mundials. No fos cas que ara s’estiguin fent escarafalls per formalitats –que tenen la seva justa importància– i politiqueria de curta volada i la realitat avanci per la dreta. Mentre no es canviï el model i s’explotin de veritat les renovables, la necessitat d’estalvi energètic és un fet i, en aquest sentit, la guerra d’Ucraïna s’hauria de valorar com un element pedagògic per anar avançant terminis en la reconversió energètica.