Editorial

El que els preocupa és el relat de la dana

Amb un nom­bre dis­pa­rat de vícti­mes mor­tals, 217 de moment, i una des­trucció de mag­ni­tud inèdita, les pica­ba­ra­lles polítiques, les jus­ti­fi­ca­ci­ons per­so­nals i les elu­si­ons de res­pon­sa­bi­li­tats a l’entorn del des­as­tre de la dana valen­ci­ana sobren. I no només sobren, sinó que aug­men­ten la lògica indig­nació d’una ciu­ta­da­nia que al cap d’una set­mana encara no ha rebut l’ajuda necessària. Pel grau d’incom­petència i per la demagògia que impregna el seu canvi de dis­curs, des­taca sobre­tot el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, el popu­lar Car­los Mazón, pri­mer anul·lat durant les pri­me­res hores de la tragèdia i final­ment llançant pilo­tes fora i cul­pant altres admi­nis­tra­ci­ons. Seguint aquesta línia erràtica, el mateix Mazón que ini­ci­al­ment va agrair públi­ca­ment que la uni­tat mili­tar d’emergències, depen­dent del govern de l’Estat, hagués atès la seva petició d’ajuda, acu­sava ahir els coman­da­ments mili­tars de no haver enviar més efec­tius i asse­nya­lava fins i tot la Con­fe­de­ració Hidrogràfica del Xúquer per la deficiència d’unes aler­tes que són com­petència del govern valencià. És lògic que la gent en demani la dimissió a crits i seran els jut­jats els que hau­ran de deter­mi­nar fins a quin punt caldrà exi­gir-li res­pon­sa­bi­li­tats a través de les pri­me­res denúncies que ja s’han anun­ciat. L’esbron­cada als reis espa­nyols durant la seva visita a Pai­porta ha posat de mani­fest, d’altra banda, les diferències entre La Mon­cloa i el govern esta­tal, que no la con­si­de­rava opor­tuna, i ser­veix per posar en evidència tot un Estat defectuós a l’hora de pre­veure i aten­dre la gegan­tina tem­pesta. La com­pren­si­ble expressió del males­tar dels veïns desa­te­sos, sem­bla ser que també apro­fi­tada per grups de la ultra­dreta dis­po­sats a ali­men­tar el caos, hau­ria d’acce­le­rar la res­posta i l’arri­bada de maquinària pesant per nete­jar els car­rers. Però de moment veiem els polítics més cen­trats en com queda reflec­tida la seva imatge als mit­jans de comu­ni­cació i com poden impo­sar un relat que els bene­ficiï a ells i que per­ju­di­qui els rivals. Jus­ta­ment el que menys neces­sita una gent que davant el des­ga­vell ha apos­tat fins on ha pogut per l’auto­gestió i que exhi­beix una soli­da­ri­tat que trans­cen­deix els dife­rents colors polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia