Mesures per incrementar la qualitat docent
El nivell acadèmic que l’ensenyament obligatori aconsegueix certificar en les proves periòdiques de tot tipus que passen els estudiants, no repunta. La necessitat de millorar els resultats, sigui a les proves Pisa, sigui a les de competències bàsiques, ja fa anys que està detectada, però la tendència no es reverteix. No es pot entendre Pisa com el termòmetre de la veritat, però la realitat és que Catalunya –terra de pedagogs tan reputats com Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat o Marta Mata– és a la cua de l’Estat i de l’OCDE. Per valorar els resultats dels canvis en la formació dels nous professors caldrà esperar que arribin a les aules. En canvi, tots els agents critiquen la falta de formació continuada de qualitat i assequible per a tots els docents. Pel que fa a professorat, el dèficit és evident: no s’aconsegueix que els alumnes més brillants acabin la seva formació obligatòria pensant a ser docents. I si no passa és, d’una banda, per les dificultats que planteja ser mestre en un entorn social de desprestigi de la professió, per la percepció que les successives reformes del sistema educatiu han fet recular més que avançar i, també, perquè la retribució no és atractiva. Per tot plegat, els millors estudiants s’orienten cap a altres sortides professionals. Formar més bé els professors és imprescindible, però, per molts esforços que els governs esmercin amb aquesta intenció, els resultats sempre es veuran insuficients fins que s’afronti la gran mancança de fons: incrementar la dotació econòmica del sistema educatiu i destinar-hi el 6% del PIB –ara s’acosta al 3%–, tal com preveu la llei d’educació de Catalunya (LEC). Amb més dotació de recursos humans, amb una formació continuada amb més base didàctica i pedagògica, amb mestres més ben pagats, l’ensenyament guanyarà respecte i prestigi social, serà més fàcil atreure talent i els resultats acadèmics milloraran. Destinar-hi més recursos també hauria de permetre revisar ritmes d’aprenentatge i mètodes d’avaluació: quan per no deixar despenjat ningú s’ha igualat el nivell d’exigència a la baixa, el resultat ha estat negatiu en termes competencials i ha induït una perillosa espiral desmotivadora de la qual és imprescindible sortir.