Opinió

Cat escaldat, aigua tèbia tem

Carreteres de vergonya

Per bé que la falta de paraula en el compliment dels grans acords de l'Estat amb Catalunya, sobretot els que tenen a veure amb la nostra dotació econòmica, són els que ens produeixen major indignació; no podem deixar de banda els petits incompliments de l'Estat envers el Principat. És en aquests petits detalls on el govern espanyol demostra com porta a terme una política sistemàtica de menyspreu respecte del nostre país. Un exemple d'aquest menysteniment són les obres de la carretera N-II entre Sils i Caldes de Malavella a les comarques de Girona. A finals d'octubre de 2012, pocs dies abans que comencessin les eleccions al Parlament del 25 de novembre, el govern espanyol sorprenia propis i estranys reprenent a corre cuita les obres de l'N-II entre Sils i Caldes, que . estaven empantanegades des del 2009.

El Ministeri de Foment va assegurar que estarien fetes en 15 mesos. El març de 2013 es denunciava públicament que les obres tornaven a estar aturades. A juny de 2014 les obres no estan acabades. L'Estat justifica el retard adduint que les intenses pluges que han caigut a la zona han retardat les obres. Ben bé que plou sobre mullat.

Com deia el poeta francès Alfred de Vigny :

“No hi ha cap home que tingui el dret de menysprear als homes.”

La patronal tampoc se'n surt

Durant les darreres setmanes hi ha hagut múltiples crides des de sectors econòmics i polítics a l'entesa entre Catalunya i Espanya. Una part d'aquesta reivindicació l'ha liderada el president del Cercle d'Economia, Anton Costas, (que fins i tot s'ha mostrar receptiu a la celebració de la consulta, cosa impensable quan la presidència l'ocupava Josep Piqué) però també hi ha ficat cullerada Joan Rosell, president de la patronal CEOE.

Rosell ha demanat públicament diàleg als partits polítics i els ha instat a proposar solucions al conflicte entre Catalunya i l'Estat. El president de la patronal espanyola ha afirmat que el problema “ve de lluny, del segle passat o l'anterior” i ha manifestat que “el problema existeix i cal solucionar-lo”. Una declaració que s'ha d'entendre com una crida al realisme a aquells que neguen el conflicte.

El president de la CEOE ha arribat a defensar la reforma de la Constitució, tot dient que “les lleis no són immortals i s'han d'adaptar a la legalitat”. Joan Rosell ha recordat que quan va convenir, els dos partits majoritaris espanyols es van posar d'acord en 24 hores per canviar la Carta Magna.

I què respon el govern espanyol a totes aquestes declaracions de fraternitat? Després del darrer consell de ministres la vicepresidenta del govern va afirmar que la reforma constitucional no és possible, perquè no hi ha un principi d'acord entre el gruix de partits espanyols sobre els canvis a introduir a la sacrosanta Constitució. O sigui que no hi ha res a fer.

Hauríem de recomanar als partidaris de la tercera via una frase de José Ortega i Gasset que deia:

“No és fàcil tractar amb tossuts. No hi ha argument que valgui. Regla per tractar amb ells: cap alzina s'esfondra al primer cop de destral; una gotera trenca la roca més dura.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.