La declaració

“ETA, orga­nit­zació soci­a­lista revo­lu­cionària basca d’alli­be­ra­ment naci­o­nal, vol reconèixer mit­jançant aquesta decla­ració el mal que ha cau­sat en el trans­curs de la seva tra­jectòria armada, i també mos­trar el seu com­promís amb la superació defi­ni­tiva de les con­seqüències del con­flicte i amb la no repe­tició.

En aques­tes dècades s’ha patit molt al nos­tre poble: morts, ferits, tor­tu­rats, segres­tats o per­so­nes que s’han vist obli­ga­des a fugir a l’estran­ger. Un pati­ment des­me­su­rat. ETA reco­neix la res­pon­sa­bi­li­tat directa que ha adqui­rit en aquest dolor, i desitja mani­fes­tar que res de tot això s’hau­ria hagut de pro­duir mai o que no hau­ria hagut de per­llon­gar-se tant en el temps, ja que ja fa molt que aquest con­flicte polític i històric havia d’haver tin­gut una solució democràtica justa. De fet, el sofri­ment impe­rava abans que naixés ETA, i ha con­ti­nuat després que ETA va aban­do­nar la lluita armada. Les gene­ra­ci­ons poste­ri­ors al bom­bar­deig de Ger­nika vam here­tar aque­lla violència i aquell lament, i ens cor­res­pon a nosal­tres que les gene­ra­ci­ons veni­do­res recu­llin un altre futur.

Som cons­ci­ents que en aquest llarg període de lluita armada hem pro­vo­cat molt dolor, inclo­sos molts danys que no tenen solució. Volem mos­trar res­pecte als morts, als ferits i a les vícti­mes que han cau­sat les acci­ons d’ETA, en la mesura que han resul­tat dam­ni­fi­cats pel con­flicte. Ho sen­tim de debò.

A con­seqüència d’errors o de deci­si­ons errònies, ETA ha pro­vo­cat també vícti­mes que no tenien una par­ti­ci­pació directa en el con­flicte, tant a Euskal Her­ria com a fora. Sabem que, obli­gats per les neces­si­tats de tota mena de la lluita armada, la nos­tra actu­ació ha per­ju­di­cat ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes sense cap res­pon­sa­bi­li­tat. També hem pro­vo­cat greus danys que no tenen marxa enrere. A aques­tes per­so­nes i als seus fami­li­ars els dema­nem perdó. Aques­tes parau­les no solu­ci­o­na­ran el que ha pas­sat, ni miti­ga­ran tant dolor. Ho diem amb res­pecte, sense voler pro­vo­car un altre cop cap aflicció.

Ente­nem que molts con­si­de­rin i expres­sin que la nos­tra actu­ació ha estat inac­cep­ta­ble i injusta, i ho res­pec­tem, ja que no es pot forçar ningú a dir el que no pensa o sent. Per molts altres també han estat total­ment injus­tes, tot i uti­lit­zar la dis­fressa de la llei, les acci­ons de les for­ces de l’Estat i de les for­ces auto­no­mis­tes que han actuat con­jun­ta­ment, i tam­poc aquests ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes merei­xen ser humi­li­ats. Altra­ment, hauríem d’inter­pre­tar que hi ha hagut un dany just que mereix aplau­di­ment. ETA, en canvi, té una altra posició: tant de bo que res d’això no hagués pas­sat, tant de bo la lli­ber­tat i la pau hagues­sin arre­lat a Euskal Her­ria fa molt temps.

Ningú no pot can­viar el pas­sat, però una de les coses més per­ju­di­ci­als que es podria fer ara seria inten­tar des­fi­gu­rar o ama­gar deter­mi­nats epi­so­dis. Reco­ne­guem tots la res­pon­sa­bi­li­tat con­treta i el dany cau­sat. Mal­grat no tenir ni el mateix punt de vista ni els matei­xos sen­ti­ments, tots hauríem de reconèixer, amb res­pecte, el sofri­ment patit pels altres. Això és el que vol expres­sar ETA.

Pre­ci­sa­ment de cara al futur, la recon­ci­li­ació és una de les tas­ques a dur a terme a Euskal Her­ria, una cosa que en la seva mesura s’està pro­duint amb hones­te­dat entre la ciu­ta­da­nia. És un exer­cici neces­sari per conèixer la veri­tat de manera cons­truc­tiva, tan­car feri­des i cons­truir garan­ties perquè aquest pati­ment no torni a suc­ceir. Donant una solució democràtica al con­flicte polític es podrà cons­truir la pau i acon­se­guir la lli­ber­tat a Euskal Her­ria. Per apa­gar defi­ni­ti­va­ment les fla­mes de Ger­nika.”