Fòrum Carlemany

Dijous pas­sat a Girona va tenir lloc la gala 2018 del Fòrum Car­le­many, una gala que anu­al­ment fa aquest fòrum gironí i que també guar­dona dues per­so­nes que s’han sig­ni­fi­cat per la seva capa­ci­tat d’empre­ne­do­ria i pels seus valors. La gala, conduïda pel peri­o­dista Pere Mas, va pre­miar l’Antoni Bas­sas i Sor Lucía Caram, dues per­so­nes amb una gran tra­jectòria i ple­nes de valors que són un refe­rent del nos­tre país.

I què és el Fòrum Car­le­many? Com diria el con­se­ller Mara­gall, és un “arte­facte”, que pel fet de ser tan inno­va­dor fins i tot costa d’expli­car-ho. De fet, la gran majo­ria dels entre­vis­tats en el lli­bre que van edi­tar per com­me­mo­rar el quinzè ani­ver­sari, diuen que la pri­mera vegada que els va expli­car el visi­o­nari i empre­ne­dor Jaume Sana­bras el seu pro­jecte, no ho van enten­dre. Joa­quim Nadal, quan expli­cava els trets més impor­tants del lli­bre, del qual ell ha fet el pròleg, també es va tro­bar amb aquest difi­cul­tat de no saber-ho enca­bir en cap de les asso­ci­a­ci­ons exis­tents. Però Nadal va tro­bar la res­posta dient que era una asso­ci­ació del segle XXI, i ell, com molts dels que érem allà, estava encara massa anco­rat en el segle pas­sat.

“Som un fòrum d’empre­sa­ris i direc­tius.” “Bus­quem l’excel·lència de les nos­tres empre­ses però també ens pre­gun­tem què podem fer per la nos­tra soci­e­tat.” Són les parau­les del fun­da­dor. War­ren Benni uti­lit­zava la metàfora d’“arqui­tec­tes soci­als” per desig­nar els líders trans­for­ma­dors, i aquest fòrum, que va néixer el 2003 i aplega 75 empre­ses d’èxit de les comar­ques giro­ni­nes i més de tres-cents direc­tius, que posen en comú les experiències en més d’onze grups de bench­marking, és un fet total­ment del segle XXI i propi de trans­for­ma­dors. D’entrada, cap dels càrrecs té un sou, no tenen seu, i des del prin­cipi són fidels a voler ser “lliu­res (apolítics), flo­tants i lleu­gers”.

I què té d’espe­cial i diria que de revo­lu­ci­o­nari aquest fòrum? Doncs que aquest grup d’empre­sa­ris han tren­cat un tabú que ha fet molt de mal: l’indi­vi­du­a­lisme. Era molt difícil que empre­sa­ris que han tin­gut èxit expo­ses­sin públi­ca­ment i com­par­tis­sin els seus fac­tors d’èxit. I ells ho fan. I és que cer­quen l’excel·lència con­junta perquè esti­men l’empresa i el país, sense obli­dar-se d’uns prin­ci­pis i d’uns valors soci­als molt arre­lats. Fran­cesc Bosch, el pre­si­dent actual, és un exem­ple més dels valors que ens han fet grans com a país: empre­ne­dor amb una gran capa­ci­tat de feina, una vocació total per a la millora cons­tant i for­mació com a cul­tura empre­sa­rial, i un sen­tit molt alt per tot allò que és social. És el mateix per­fil que té el fun­da­dor Jaume Sana­bras, fun­da­dor de Mar­lex, empresa que ell va fun­dar i que des­tina el 5% dels seus bene­fi­cis a acci­ons soci­als. O els altres dos expre­si­dents: Fran­cesc Pla­nas i Marc Sal­vadó.

Girona i comar­ques han tin­gut ini­ci­a­ti­ves pri­va­des com Tem­po­rada Alta, Pre­mis Lite­ra­ris Pru­denci Ber­trana, o la Coo­pe­ra­tiva La Fageda, per esmen­tar-ne només tres, que han tras­pas­sat les fron­te­res i ja són exem­ple d’empre­ne­do­ria. És per això que fora bo que, més aviat que tard, aquest fòrum fos copiat i repli­cat per altres empre­sa­ris amb la mateixa ini­ci­a­tiva i empenta. Que com­par­tei­xin els matei­xos valors, i s’esfor­ces­sin a crear aquest cer­cle virtuós del bench­marking per fer un tei­xit indus­trial molt més com­pe­ti­tiu i amb una mar­cada res­pon­sa­bi­li­tat social i arre­la­ment al país. Pot­ser, i m’agra­da­ria que fos així, el Fòrum Car­le­many serà l’exem­ple a seguir per a tants empre­sa­ris que podent fer l’empresa més gran s’atu­ren dei­xant per­dre opor­tu­ni­tats de tenir empre­ses molt més grans que enfor­tei­xin el nos­tre tei­xit indus­trial. Quan pre­gun­ten a Fran­cesc Bosch si és un model expor­ta­ble, ell diu que sí, sem­pre que hi hagi un grup de per­so­nes dis­po­sa­des a com­par­tir els seus conei­xe­ments i experiències. I és que en el món de l’empresa és ben sabut el poten­cial del tre­ball d’equip. Segons diu la màxima: “El tre­ball en equip et per­met que per­so­nes ordinàries asso­lei­xin objec­tius extra­or­di­na­ris.”

Ima­gi­nem-nos, doncs, quins resul­tats es poden asso­lir si els equips són for­mats per gent extra­or­dinària, com és el cas.