Opinió

Full de ruta

Fets inventats, càstig real

Interior i la Guàrdia Civil s’inventen les acusacions i els jutges, com xaiets, al darrere. Qui pagarà el dany moral infligit a la Tamara i l’Adrià?

Viatgem set mesos enrere. Matinada del 10 d’abril. Viladecans i Esplugues de Llobregat. Desenes de guàrdies civils amb passamuntanyes i amb armes llargues irrompen als domicilis de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, dos membres dels CDR de les dues poblacions del Baix Llobregat. L’Adrià aconsegueix escapar-se pel darrere de casa seva –una badada absolutament vergonyosa per a qualsevol cos policial, però ja se sap que a la Guàrdia Civil sembla que els seus li perdonin tot, fins i tot que no trobés cap urna l’1-O!–, mentre que Tamara és detinguda.

Les acusacions sobre els dos joves són terribles: terrorisme, rebel·lió i sedició. Les proves aportades per la Guàrdia Civil –en el cas de la Tamara, una careta d’en Jordi Cuixart, un xiulet, un llibre sobre la CGT i un àudio de WhatsApp cridant a la mobilització ciutadana– són del tot ridícules, en la línia dels escrits de ciència-ficció aportat pel cos per criminalitzar el procés. En la recerca de proves contra l’Adrià, i així ho denuncia la seva mare, més ridícul policial si fos possible: fan passar per metxes unes cordes. Res de consistent, per tant. Foc d’encenalls, com ja es va veure el primer dia a l’Audiencia Nacional –que va desestimar els delictes més greus– i s’ha comprovat de nou ara, quan, incomprensiblement sis mesos després, ha acabat enviant el cas als jutjats catalans. I a quin? Als deganats provincials. És a dir, a cap en concret, perquè l’acusació no s’aguanta.

Era, i és, una operació política, policial i judicial, amb ministres, delegats del govern, policies i jutges implicats, que haurien d’acabar pagant d’alguna manera tot el dany moral que han infligit a la Tamara i l’Adrià i als seus. La primera, per cert, confinada encara a Viladecans, i de baixa laboral. El segon, a l’exili. Lluny de casa, de la família i dels amics. Castigats tots dos per un estat que no dubta a utilitzar tots els seus recursos –tinguem-ho ben present– per esclafar la llibertat. O teniu cap dubte que la Tamara i l’Adrià només són els primers d’una llarga llista?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.