Independentisme i economia

A hores d’ara ja ningú pot dir que aquests dos mots vagin des­lli­gats. El pro­blema rau en el fet que, segons qui en faci l’anàlisi, par­tint del mateix punt la con­clusió és total­ment contrària, i m’expli­caré. És una cons­tant que la pro­pa­ganda uni­o­nista uti­litzi un dis­curs segons el qual el procés afecta i pena­litza l’eco­no­mia cata­lana i uti­lit­zen la que ells en diuen la “gran fugida d’empre­ses”. Jo no diré que la seva pro­pa­ganda no tin­gui un pòsit de veri­tat, no m’agrada que hagin mar­xat les seus soci­als d’empre­ses cata­la­nes com tam­poc m’agrada que empre­ses cata­la­nes, algu­nes cen­tenàries i amb posició de lide­ratge en el mer­cat, per estratègies total­ment dife­rents del procés s’hagin venut a empre­ses estran­ge­res o a fons d’inversió estran­gers. Defenso la uto­pia del patri­o­tisme empre­sa­rial; és a dir, aquell plus de res­pon­sa­bi­li­tat social que tot empre­sari hau­ria de tenir tota vegada que la seva gestió reei­xida i la dels seus tre­ba­lla­dors també enfor­teix el país. Ja he avançat que és una posició utòpica perquè abans defenso la lli­ber­tat d’empresa i, per tant, també la dels empre­sa­ris, i un país que vol posar bar­re­res de sor­tida, acaba posant-ne d’entrada.

Però si fem un cer­cle més ampli en l’anàlisi podrem obser­var com els dar­rers anys totes les dades econòmiques de Cata­lu­nya han tin­gut una rellevància difícil­ment com­pa­ti­ble amb el catas­tro­fisme espa­nyo­lista.

Les anàlisis dels espe­ci­a­lis­tes més sen­sats que podem lle­gir, totes apun­ten que ens enca­mi­nem cap a una nova recessió; de fet, Itàlia tècni­ca­ment ja hi és i Ale­ma­nya voreja la banda, i en ser dues eco­no­mies impor­tantíssi­mes de la UE necessària­ment ens ha de reper­cu­tir a nosal­tres. També tenim el Bre­xit, que cada vegada està més embo­li­cat, i si real­ment la Gran Bre­ta­nya fa una sor­tida a la brava sense acord, ningú sap què pot pas­sar i quins efec­tes tindrà, el que sí sabem és que per a nosal­tres els efec­tes només poden ser nega­tius perquè hi tenim una balança fis­cal favo­ra­ble i un nivell d’inter­can­vis comer­ci­als a l’entorn dels 6.000 mili­ons d’euros entre expor­ta­ci­ons i impor­ta­ci­ons.

Davant d’aquest futur incert, en tenim un altre que comença a inqui­e­tar con­si­de­ra­ble­ment els ana­lis­tes econòmics i de risc i que queda clar que, tant en l’eco­no­mia com en aquest procés, si no s’apro­fi­ten les opor­tu­ni­tats per fer les refor­mes necessàries, ten­deix a empit­jo­rar i a fer més difícil la solució. El temps és un fac­tor impor­tant.

La mani­fes­tació de diu­menge pas­sat a Madrid va ser notícia d’ober­tura de tots els prin­ci­pals infor­ma­tius inter­na­ci­o­nals, de les agències i dels dia­ris, expli­ci­tant que l’inde­pen­den­tisme català no amaina, i segons com vagi la sentència del tri­bu­nal que jutja els nos­tres polítics, pot ser un altre motiu de crei­xe­ment i enfor­ti­ment, com ho va ser la sen­ten­cia del TC sobre l’Esta­tut del 27 de juny del 2010.

No ens ha d’estra­nyar que el think tank espa­nyol més influ­ent de la dreta espa­nyola, el Real Ins­ti­tuto El Cano, en el seu informe del pas­sat dia 11 de març alerti dels perills que té per a Espa­nya la “llarga ombra de la qüestió cata­lana” i del gran l’esforç que han de fer totes les ins­ti­tu­ci­ons i els polítics espa­nyols per con­tra­res­tar la crisi cata­lana. També avisa del perill que el nou Par­la­ment Euro­peu sigui més “porós” a la qüestió cata­lana.

Aquesta set­mana s’han fixat en el con­tenciós català l’agència d’estu­dis de ris­cos Fitch, que pre­veu una “pos­si­ble inten­si­fi­cació del con­flicte català”. O la mateixa agència de notícies econòmiques més impor­tant dels EUA, la Blo­om­berg, que les imat­ges de diu­menge les qua­li­fica com un espec­ta­cle de for­ta­lesa i recorda que la crisi cata­lana ha tom­bat dos governs espa­nyols en menys d’un any.

Aquesta tar­dor, sobre­tot si empit­jora l’eco­no­mia, i una vegada pas­sats tots els pro­ces­sos elec­to­rals, començarem a sen­tir veus con­tun­dents de la UE recla­mant o forçant una nego­ci­ació per tan­car aquest epi­sodi que ines­ta­bi­litza la quarta eco­no­mia de la UE i una de les més endeu­ta­des, si la Gran Bre­ta­nya marxa.

Els ha que­dat clar que el temps no ho ha resolt i el suflé no baixa, tot el con­trari.