Opinió

Raça humana

Tants serveis prestats

No sé com no hem aconseguit que personatges tan sinistres paguin pel que han fet, s’indigna la lectora Antònia Paradell a propòsit de l’article d’ahir sobre Rodolfo Martín Villa, àlies la porra de la Transició per la fúria repressora contra les mobilitzacions obreres i polítiques en la seva etapa de ministre. A banda que la llei d’amnistia de 1977 ha permès la impunitat dels crims franquistes, hem de lamentar, al cim de la vergonya, que la democràcia hagi premiat els qui campen per les esferes del poder polític i econòmic d’un règim a l’altre i fins avui en dia. En el cas del nostre home de la mà alçada, una recerca de Crític documenta el seu pas per 45 empreses de sectors tan estratègics com ara energia, banca, assegurances i comunicació i per 93 càrrecs corporatius. Actualment forma part del consell d’administració de Técnicas Reunidas, que ha presidit fins a finals de juny José Lladó, amic del rei (la multinacional es dedica a la construcció d’infraestructures petrolieres i gasístiques i obté contractes de les generoses monarquies del Golf). Trobem Martín Villa en el Banc de Crèdit Industrial (cas Matesa), al monopoli Ibercobre, a la Corporació Inversora del Mediterrani, a Caja Madrid, alternant-ho amb períodes de diputat pel PP. El 1996, després del pacte Aznar-Pujol va ser nomenat president d’Endesa i tenia accés a les seves filials o participades amb un objectiu: privatitzar beneficis. I, a l’inversa, com a conseller fins al 2018 de la Sareb o “banc dolent”: socialitzar pèrdues. Responent a la lectora: massa serveis prestats per tan poca memòria –i justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)