Opinió

LA GALERIA

Cafè amb llet calenta

La demanda de la llet calenta sol ser entomada com una reiteració supèrflua

Ara que (malauradament) els locals que faciliten cafès estan passant hores petites, podem parlar-ne? Vaja, sí, som-hi. “Porti’m un cafè amb llet –o un tallat– amb la llet calenta.” Sovint el cambrer contesta “¿Cómo dice?” La resposta, molt corrent, fa pensar en els responsables d’aquests establiments: què els costaria dedicar mitja hora a ensenyar als presumptes cambrers les poques paraules que necessiten per l’escassa relació que han de tenir amb la clientela?: llet, entrepà... i que no cal replicar “¿Solo?” a qui demana un cafè. Però anem a la precisió esmentada: la demanda de la llet calenta sol ser entomada com una reiteració supèrflua; sembla que en el món de la restauració donen per suposat que la llet que s’afegeix als cafès ja ha estat escalfada, malgrat que correntment és, com a molt, tèbia. I a molts llocs, propera a freda, perquè l’afegeixen directament d’una ampolla sortida de la nevera poca estona abans. És a dir, que la majoria de vegades, quant a temperatura, la barreja és un ni tu ni vós. A qui li agradi prendre els cafès amb llet i tallats a la mateixa temperatura que a Itàlia o a França, després de feta al cambrer la dita súplica, quan la tassa aterra a taula probablement trobarà el contingut com el que la restauració nacional considera calent: temperat i gràcies; és quan el que serveix, després de considerar això de “llet calenta” una excentricitat o una reiteració, no n’ha fet cap cas. Si n’ha fet, llavors és probable que durant una estona no pugui prendre-se’l perquè en lloc de calent l’hi han servit bullent. Que qualsevol pugui fer aquestes i d’altres consideracions sobre la restauració –salvant totes les excepcions, és clar; repeteixo: salvant-les totes– posa al descobert el nivell de professionalitat en aquest ofici. Quant als cafès servits, quina enveja no fan els italians: a Itàlia, des de Calàbria fins als Alps, quan són demanats –espresso, ristretto, macchiato, latte, cappuccino, doppio...– el client sap exactament què contindrà la tassa quant a quantitat, densitat, ingredients i temperatura, sense sorpreses desagradables. Aquí, qui demani un tallat en un local desconegut no pot endevinar què i com li serà servit: amb molt de cafè aigualit; amb poc cafè i un excés de llet freda o tèbia; en alguns llocs d’Espanya és “tallat” amb llet condensada... En fi, i cal prendre’ls com arribin i no demanar que els posin al microones: Kant, el filòsof, ja va considerar que, reescalfant-los, no es restauren pas ni l’amistat ni el cafè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.