Opinió

opinió

La cura del cant coral

Amb la tardor, l’orfebreria per quadrar assajos desemboca en concerts corals

No cal parlar del que hem viscut. Perquè tots ho hem viscut, de millor o de pitjor manera. Ho hem anat fent com ens ha sortit, una vegada molt bé, una altra a empentes i rodolons. Però hem anat passant dies, mesos, més d’un any. I l’aigua que baixa.

Per resistir, cadascú ha fet servir les eines que tenia a l’abast. L’esport, la lectura, la costura, cuinar... i el cant. Enmig de totes les idees, recursos i quimeres que hem presenciat, hem vist el cant. Nens, jubilats, mares i joves, cantant. Des del rebedor de casa seva, des de l’habitació, o darrere el taulell de la cuina. I hem vist com registraven la seva peça, i la seva gravació s’unia a centenars, milers d’altres veus fins que es convertia en una gran simfonia coral.

El cantaire. Aquell personatge que, un dia, s’uneix a un cor i s’hi queda, s’hi compromet, s’hi baralla i s’hi llueix en els concerts a les esglésies, als centres cívics, o als grans auditoris, si hi ha sort. I ho fa desinteressadament, però no del tot, perquè el que rep a canvi és música, companyia, nervis i, per tant, vida. Tota aquella gent que té el cant coral com a company de viatge ha viscut, també, això que hem viscut tots. I, després de fer front al que tots hem afrontat, al fer de cada dia, ha esperat –i venerat– el moment per assajar, sol a casa, i interpretar la seva petita part de música per poder tenir a punt la filmació que havia d’encavalcar-se amb la dels seus amics de cor. Després els assajos han tornat, però a mitges. S’han fet per veus, en grups de sis, en grups de dotze, des de casa de nou, via telemàtica, al jardí de casa del director –fet real, d’un grup de gòspel–. Altres han recorregut a amics i coneguts que tenien naus de mida industrial, per poder assajar. Asseguts, amb mascareta i amb distància, i sense abraçades ni petons, però per poder assajar. Junts.

Amb la tardor, aquesta orfebreria en quadrar assajos i preparar repertori amb les majors dificultats possibles donarà fruit. I totes les hores en soledat o en trobades gairebé clandestines desembocaran en concerts. L’11 de setembre hi ha una cita a l’Auditori. El proper dia 19 de setembre, una altra a El Canal de Salt. Per Tots Sants torna el tradicional concert coral i ja s’anuncien diversos recitals, des de grans peces de Verdi fins a les nadales més tradicionals. La cultura és segura i cura. I el cant coral és un bàlsam per a l’ànima de qui canta i també per a qui escolta. Aneu-hi i comproveu-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.