Opinió

LA CRÔNICA

Hi són... i amb retrets per escrit

Fa més d’una dècada que escrivim sobre el perfil i les reivindicacions dels assistents a cadascuna de les mobilitzacions massives de l’Onze de Setembre des del 2010. En les dues darreres –la de la pandèmia del 2020 no es pot comptabilitzar–, es podria dir que el perfil s’ha envellit una mica. Ja hi ha menys famílies senceres i els que no hi fallen són els que durant tot l’any no paren d’organitzar activitats arreu del país. I el to també és menys festiu i es visualitza una doble reivindicació: la clàssica i encara majoritària, amb el repertori més que conegut de càntics que expressen l’anhel per aconseguir la independència, i la que carrega contra els partits polítics independentistes, uns retrets que cada vegada tenen més presència. No es tradueixen encara en tonades musicals, però el nombre de cartells que hi fan referència no para de créixer. N’hi ha de curts i de llargs, i de més o menys contundents, així com els que repesquen piulades de dirigents polítics per fer-ne escarni, com la de l’exdiputat al Congrés Joan Tardà que surt en una de les imatges.

“Prou farsa, mori el mal govern”; “Fotem fora els ocupes de la Generalitat”; “Massacrar el poble per ignorar-lo”; “Govern de Vichy, plegueu”; “Per què governeu contra el poble?”; “Aneu-vos-en a fer punyetes”; “Que la prudència no ens faci traïdors”, “Botifler, jo no et votaré” (amb el logotip d’ERC); “L’ANC ens representa, el govern català ens humilia”, “Ja n’hi ha prou, voleu fer el favor de treballar per la independència?”; “Govern: DUI o dimissió” i una acolorida “No és això, polítics, no” són només alguns dels exemples de pancartes que es podien llegir durant el recorregut. N’hi havia moltes més; algunes de les quals, personalitzades sobretot en la figura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la polèmica d’aquesta setmana per haver declinat assistir-hi adduint que el manifest de l’ANC atacava el govern i ERC.

Al Paral·lel, hi feia calor, molta calor, i la gent s’agrupava al sector amb ombra i deixava un cantó del carrer buit. Els ventalls proliferaven i no hi predominaven les samarretes de color negre que enguany està venent l’ANC. A l’altura del carrer Rocafort, abans de les cinc, un primer rebombori provocat per la presència de Laura Borràs i Francesc de Dalmases intentant creuar per reunir-se amb la comitiva de Junts. Fotos i més fotos, crits d’ànim. Més avall, s’hi incorpora el gros del partit, amb Jordi Turull i Josep Rull, acompanyats de diputats i dels consellers Jordi Puigneró, Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, Gemma Geis i Josep Maria Argimon, aquests darrers amb la samarreta de l’ANC. No se senten xiulets més enllà d’algun retret i algun crit curt que els acusa de “botiflers”. Una pancarta contundent i que inclou les paraules traïdors, llepaculs, mentiders i roïns, entre d’altres, arriba tard –com passa abans amb Borràs– perquè es pugui immortalitzar la imatge per a la posteritat. La Diada en què els polítics més temien ser escridassats es clou amb alguns xiulets en les ofrenes i amb la principal esbroncada amb botzines i sirenes per a Aragonès en l’acte d’ERC, i no precisament per res que tingués a veure amb l’Onze de Setembre, sinó perquè uns veïns del Besòs es queixaven que els tenen abandonats.

Per desengreixar tanta tensió durant la setmana, un grup va preferir recórrer a l’humor per fer la seva reivindicació. Amb un “M’agradaria ser escocès per poder votar” i disfressats amb els kilts tradicionals, van garantir espectacle durant la manifestació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.