Opinió

De reüll

Espardenyes roses

A l’estiu sem­pre m’hi com­pro les espar­de­nyes d’espart des que un dia les nine­tes dels ulls van fer estre­lle­tes quan van veure les vetes de rosa xiclet a l’apa­ra­dor. Una cor­retja d’un marró com el per­gamí color d’amet­lla que embol­ca­lla els bom­bons lle­to­sos sub­jec­tava el peu pas­sant per sobre de l’empe­nya. No eren per ballar sar­da­nes, més aviat unes mer­ce­ne­tes d’espart endol­ci­des, però quan me les vaig calçar em vaig sen­tir la mes­tressa de l’esce­nari com Moira She­a­rer a Les saba­tes ver­me­lles. El jute, em va dir el boti­guer de Can Vinar­dell de Banyo­les, obert des del 1887, és el millor quan fa calor. El que importa és que l’espart toqui la planta del peu; agra­da­ble com un mas­satge. Al mos­tra­dor, em vaig fixar en unes espar­de­nyes blan­ques. Li vaig dema­nar si es venien. Ama­ble­ment, em va etzi­bar: “Saps la Bata­lla de l’Ebre? Com volien gua­nyar la guerra amb espar­de­nyes i sense car­tut­xe­res.” Quan el boti­guer abaixa la per­si­ana, jo puc com­prar en alguna web, que no sap d’història ni de podo­lo­gia, totes les espar­de­nyes roses que em facin caprici o el número que ell ja ha venut o més bara­tes en l’últim diven­dres de novem­bre en unes rebai­xes inven­ta­des perquè l’amo capi­tal con­tinuï gua­nyant. Però jo qui vull que gua­nyi és el senyor boti­guer, a cinc minuts de casa, expert i atent, i que em con­tinuï ser­vint cada estiu les espar­de­nyes roses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.