Lletra petita
Els d’arran de mar
“Europa és un dels punts del planeta que s’escalfa més ràpidament, però, en canvi, el Pacte Verd podria tenir el dies comptats per culpa de la polarització política
Les persones que viviu arran de mar no us oblideu d’anar a votar a les eleccions europees de diumenge i de fer-ho per algun partit que tingui clar el gran repte que és l’emergència climàtica. Si cal ser alarmista, siguem-ho. Vaig escriure per primera vegada una notícia sobre el canvi climàtic el 1989 a El Punt Diari. Han passat 35 anys i potser continuarem esperant que ens arribi l’aigua als turmells per entendre que això és greu. Demà se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient i resulta que coincideix amb el desallotjament de les primeres comunitats indígenes de Panamà, els guna –o dule, que és com s’anomenen ells mateixos– que viuen en illes de la regió atlàntica de Guna Yala. Han de marxar de les seves llars per culpa de l’augment del nivell del mar. Si teniu temps busqueu a Google Maps “Gardi Sugdub” i entendreu perfectament el problema. Els guna són gent molt pobre i ningú els para atenció. Alguns pensaran que ens queden lluny i no és com si s’hagués de desallotjar Empuriabrava o la Barceloneta. Com sempre, davant d’aquest problema mundial, els més vulnerables, els més oblidats, seran els que més rebran perquè no tenen mitjans per mitigar un fenomen que hem provocat els rics. Perquè a hores d’ara del que es tracta és d’això, de mitigar . I Europa, amb el Pacte Verd impulsat el 2019, semblava que començava a caminar en aquesta línia. Però és clar, en aquest cicle europeu què ha passat? Una pandèmia, una crisi energètica, una guerra... i l’augment de les posicions conservadores que amenacen de posar fi a les iniciatives “verdes”. Mal negoci, tenint en compte que el continent europeu és un dels punts del planeta que s’està escalfant més ràpidament, amb onades de calor brutals, sequeres persistents i pluges torrencials, en funció del lloc on et trobis. Ja no hi ha marxa enrere, però en canvi els arguments es van manipulant i la crisi ambiental, que havia aplegat consens fa cinc anys, s’ha polaritzat completament i les dretes i el populisme fugen d’estudi. Perquè, evidentment, no es pot lluitar contra l’emergència climàtica sense justícia social.
