Preus pels núvols

Me les he mirat del dret i del revés. Després n’he aga­fat una d’ama­gat i l’he pal­pat amb cura per si el tacte em per­me­tia enten­dre que venen embol­ca­lla­des en seda d’or. També he lle­git cinc cops el car­tell que les pre­sen­tava al públic, no sigui que aclarís que, a banda de ser ecològiques, per cada qui­lo­gram et rega­la­ven una entrada a Port Aven­tura. Com que no tro­bava la clau que resolgués l’enigma, he bus­cat infor­mació a totes les xar­xes hagu­des i per haver per si resulta que tenia a tocar una espècie en perill d’extinció i estava davant l’última opor­tu­ni­tat de la meva vida per tas­tar-les... però nasti de plasti. Durant uns segons he obser­vat amb atenció el que hi havia a l’altre cos­tat dels fines­trals de la botiga, per asse­gu­rar-me que con­ti­nuo vivint i com­prant al mateix barri de sem­pre i no m’he tras­lla­dat tem­po­ral­ment a Beverly Hills però estic posseïda per un atac d’amnèsia. I per més vol­tes que hagi donat al tema, no he acon­se­guit des­co­brir quin és el secret que ama­guen unes cire­res que lluïen com peces de museu però es venien aquest cap de set­mana a 38,95 euros el quilo. Quan he arri­bat a casa, tes­tar­ruda com soc, he seguit amb el procés d’inves­ti­gació a veure si acon­se­guia enten­dre alguna cosa. He vist que, a pri­ori, les millors cire­res es cul­ti­ven a la vall del Jerte, a Càceres, però resulta que ara no és tem­po­rada de cire­res i que una coo­pe­ra­tiva d’allà, quan arriba el moment, n’ofe­reix dos qui­los per 18 euros. Més tard he des­co­bert que al mer­cat tro­bem les cher­ries gla­mour, però el preu es pot dis­pa­rar fins als 85 euros cada quilo en funció de la mida. Així que he tan­cat el dia sense resol­dre el dubte i, sobre­tot, sense cire­res. He con­fir­mat, però, que la fruita s’ha de com­prar en l’època que toca i que tenim un pro­blema cada cop més greu amb el cost del cis­tell de con­sum, que per desgràcia no es limita a l’exem­ple d’unes cire­res.