Avui que el 2024 plega

Deia l’àvia Neus que res com el pas del temps deixa tan clar que som molt poca cosa. Avui que el 2024 plega i tanca la bar­raca, es veu bri­llar el que deia l’àvia si repas­sem què ha por­tat l’any i què s’ha endut. I si repas­sem, sobre­tot, com ho ha por­tat i com s’ho ha endut. Posem per cas aque­lla pro­pa­ganda ins­ti­tu­ci­o­nal que deia que l’aigua no cau del cel. El 2024 hem fet sort de poder superar una mica les con­seqüències de la sequera que els publi­cis­tes anes­sin tan sobrats. Ves a saber on seríem si no hagues­sin cai­gut del cel els litres que han cai­gut del cel, per molt que digues­sin els seus car­tells. O posem per cas Ara­gonès, Vilagrà, Sabrià i Vilalta, que eren els cognoms més repre­sen­ta­tius entre els que es com­por­ta­ven amb un aire d’eter­ni­tat bo i que només els sus­ten­ta­ven 33 dipu­tats. Han fet via abans que hagi arri­bat 2025. Posem per cas el que vostès matei­xos hau­rien dit si els hagues­sin pre­gun­tat per una relació de pare­lla sòlida mal­grat les adver­si­tats. Ningú els hau­ria fet dub­tar de Marta Rovira i Oriol Jun­que­ras. Però ja veuen com han aca­bat. O posem per cas els set dipu­tats de Junts que Sánchez neces­si­tava. El mis­satge que venia de Water­loo que cobra­rien al comp­tat ens va fer somiar. Però sem­bla que el català a Europa tam­poc serà amb la pre­sidència polo­nesa. I el TC no es traurà la son de l’amnis­tia de les ore­lles abans de l’octu­bre. Aquesta nit s’acaba l’any. Que tin­guin un bon 2025!