Tsunami ultra (II)

Aquesta onada mun­dial d’ultra­na­ci­o­na­lis­tes té diver­ses cau­ses que l’han faci­li­tat. N’apunto dues fixant el focus aquí. Una de les cau­ses estruc­tu­rals són les polítiques econòmiques dels par­tits que fan ban­dera de la “sen­si­bi­li­tat social” men­tre que a la pràctica han reforçat la pre­ca­rit­zació. Tant les esquer­res soci­al­demòcra­tes com les dre­tes libe­rals han per­dut tota cre­di­bi­li­tat sobre la cohesió social. Lluny de cor­re­gir la dinàmica pola­rit­za­dora del capi­ta­lisme, l’han legi­ti­mat. El pro­blema més greu sobre el dret a l’habi­tatge és que no es regula seri­o­sa­ment con­tra l’espe­cu­lació. Cal treure l’habi­tatge de les urpes dels fons vol­tor, de l’impacte del turisme, i de l’espe­cu­lació inver­sora. Però també cal­dria reconèixer l’impacte de les noves ona­des migratòries en l’habi­tatge i en el mer­cat labo­ral. O no volem veure què passa en bar­ris sen­cers? La culpa no és dels migrants, mà d’obra sobre­ex­plo­tada. La culpa és de les polítiques que faci­li­ten la lògica capi­ta­lista de la com­pe­tició entre explo­tats i sobre­ex­plo­tats. No hi ha d’haver cap cor­re­lació entre els índexs d’atur i els d’immi­gració? La segona causa és l’aflo­ra­ment d’un subs­trat latent en la cul­tura popu­lar que és molt retrògrad en valors i drets civils. La faci­li­tat amb què crei­xen aquests par­tits ultres són un clar indi­ca­dor d’aquest humus cul­tu­ral per­sis­tent. També decep el mani­que­isme de cer­tes esquer­res còmpli­ces amb l’anti­ca­to­li­cisme, però acèrri­mes defen­so­res de l’isla­misme en comp­tes del laïcisme. Si ni tan sols volem reconèixer els pro­ble­mes estruc­tu­rals que genera la lògica tota­litària del mer­cat i el con­flicte entre els valors cul­tu­rals i cívics –tant del tra­di­ci­o­na­lisme autòcton com el dels nou­vin­guts– estem abo­nant la terra perquè hi crei­xin els ultres. No trac­tar els temes espi­no­sos no evi­tarà que ens aca­bin pun­xant.