Tinc un Van Gogh

És un somni bonic: tro­bar un Picasso inèdit a les gol­fes de casa la iaia. I per què no un Goya al Mer­cat dels Encants? Calla, calla, un Degas a Todo­co­lección! No està científica­ment pro­vat que no pugui pas­sar, però és difícil. I, quan passa, cal conèixer bé la intra­història perquè els detalls sem­pre impor­ten. Sobre­tot, les per­so­nes que hi ha al dar­rere d’aques­tes sona­des des­co­ber­tes. Fa alguns anys, no gai­res, a Min­ne­sota va aparèixer un supo­sat retrat de Van Gogh en un mer­cat de garatge, una cosa molt típica als bar­ris dels Estats Units per endo­llar ram­poi­nes als veïns. El museu de l’artista a Ams­ter­dam va rebut­jar que fos autèntic, però lla­vors el qua­dre va anar a parar a les mans d’una empresa espe­ci­a­lit­zada a atri­buir obres d’art des­co­ne­gu­des per segui­da­ment col·locar-les al mer­cat (aquest dar­rer detall és dels que són impor­tants). Els experts d’aquesta firma han dedi­cat qua­tre anys a inves­ti­gar-lo i han conclòs que sí, que és de Van Gogh i que, és clar, val una mili­o­nada. Fins i tot han fet ana­lit­zar un pèl que estava engan­xat al llenç. L’ADN s’havia degra­dat i no han pogut cer­ti­fi­car que fos de Van Gogh. Oooh. Aquest sí que hau­ria estat un gran titu­lar de click­bait per a la premsa! El museu de l’artista con­ti­nua sense veure-ho clar, o si més no han optat pel silenci. Men­tres­tant, con­ti­nu­a­rem somi­ant.