Opinió

DE SET EN SET

El cost zero de l'error

La impunitat i el cost zero d'aquestes falsedats reflecteixen un perill per a la salut democràtica

Una comunitat racional, científica i democràtica ha d'afinar el llenguatge. Allò més preocupant no és que algú, mogut per una visió deformada de la realitat, parli de manera imprecisa, faci comparacions improcedents i cometi errors de diagnòstic tot aplicant un ús deficient del llenguatge. Allò més preocupant és que quan aquest fenomen succeeix, no hi hagi uns ressorts socials capaços de localitzar l'error i desactivar-lo. Josep Guardiola i Sandro Rosell minimitzen que Qatar sigui una dictadura. Aquesta declaració, que beu a les fonts d'un relativisme perillosíssim i dinamita la millor tradició de la cultura democràtica, amb prou feines ha merescut objeccions. Joan Collet, conseller delegat del RCD Espanyol, ratifica la deriva sinistra adoptada pel seu club i, sense rubor, declara que el “que s'està fent amb l'Espanyol a Catalunya és un apartheid”. Demetrio Fernández, bisbe de Còrdova, ens revela el complot programat per la Unesco: implantar “la ideologia de gènere” per aconseguir que “en els propers 20 anys la meitat de la població mundial sigui homosexual”. Aquests dies també ens hem assabentat que la nova consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, és afeccionada a la pirotècnia verbal, ja que com a advocada de l'Estat va presentar un recurs contra la consulta d'autodeterminació promoguda per l'Ajuntament d'Arenys de Munt amb l'argument que la cessió d'espais públics per a aquesta consulta era comparable a les capelles ardents de terroristes d'ETA instal·lades en edificis consistorials. La impunitat i el cost zero d'aquestes falsedats reflecteixen un perill per a la salut democràtica i cultural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.