Germans

Ja fa molt de temps que estic convençuda de la importància decisiva del fet de tenir germans i agraeixo sovint als meus pares que em fessin aquest regal que em fa transitar per la vida sentint-me més còmoda, més protegida... més acompanyada, en definitiva. Aquesta setmana, la casualitat ha volgut que hagi tornat a reflexionar sobre aquest punt gràcies a un llibre i a una pel·lícula. La novel·la és L'últim germà, de l'escriptora Nathacha Appanah. L'obra d'aquesta autora nascuda a l'illa Maurici ens ha arribat gràcies a l'editorial La Campana, amb una traducció de Pere Comellas. Es una història trista i tendra. O millor: tendra i trista, per aquest ordre. No us n'explicaré l'argument, només us diré que el petit Raj ens fa sentir, comprendre en tota la seva plenitud, la importància de tenir germans. O de perdre'ls. “La meva mare va carretejar tota la vida, com jo, la mort de l'Anil i d'en Vinod, i com jo mai no va ser capaç de posar un nom a aquell dol. Es pot dir que s'és orfe, viuda o vidu, però quan has perdut dos fills el mateix dia, dos germans estimats el mateix dia, ¿què ets? ¿Quina paraula diu en què et converteixes? Aquella paraula ens hauria ajudat, hauríem sabut de què patíem exactament quan les llàgrimes ens venien als ulls inexplicablement i quan, anys més tard, n'hi havia prou amb un perfum, un color, un gust a la boca per enfonsar-nos novament en la pena, aquella paraula ens hauria pogut descriure, perdonar-nos, i tothom ho hauria entès”. Llegint això vaig pensar en la meva amiga E., que va perdre la seva germana i encara busca la paraula que doni nom al seu dolor. I l'endemà vaig anar al cinema a veure l'última pel·lícula de Clint Eastwood, Más allá de la vida, i vaig trobar-me amb un nen preadolescent que perd el seu germà bessó, el seu company, el seu còmplice i també busca aquesta paraula, fins a la desesperació.

Potser la pel·lícula no va acabar de convèncer-me, però la història dels bessons, el dolor i el desempar d'aquell nen, hi està molt ben narrat. Torno a la novel·la L'últim germà: mireu com es defineix el protagonista quan recorda la seva infància: “Jo tenia un germà un any més gran, que estimava per sobre de totes les coses d'aquest món, i un germà un any més petit que m'estimava, em sembla, per sobre de totes les coses d'aquest món”. Què més pots desitjar?