El malestar municipal

Últi­ma­ment es veuen actes allu­nyats de l'agenda dels par­tits polítics que estan pre­vis­tos per aquesta tar­dor. Un dels exem­ples és la votació de diu­menge sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya que es va cele­brar a Arenys de Munt. Una con­sulta popu­lar política que no era orga­nit­zada per cap dels par­tits esta­blerts i que ha tin­gut ressò i pes sufi­ci­ent per situar-se en l'agenda dels ciu­ta­dans. Cal dir que no hi ha cap pro­grama elec­to­ral de cap par­tit que pre­gonés per aquesta legis­la­tura cele­brar una con­sulta popu­lar per pre­gun­tar als ciu­ta­dans cata­lans si volen o no volen que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent. Més tard, a favor o en con­tra, és cert que tots els par­tits s'han pro­nun­ciat, però ho han fet tard i amb ver­si­ons que dife­rien del plan­te­ja­ment de la con­sulta d'Arenys.

Uns altres que estan molt fora de l'agenda política, i a banda de l'inde­pen­den­tisme de Cata­lu­nya, són els ajun­ta­ments d'arreu. Fa dies que per manca de finançament i d'aten­ci­ons gover­na­men­tals es fa difícil saber de quin color polític són. A l'Estat espa­nyol, 3.000 alcal­des i 25.000 regi­dors amb car­net del Par­tit Popu­lar ame­na­cen de mani­fes­tar-se en con­tra del govern esta­tal. Volen fer coin­ci­dir les pro­tes­tes quan comenci el debat pres­su­pos­tari, el mes d'octu­bre al Congrés dels Dipu­tats. Cal recor­dar que, en aquest debat, és on al pre­si­dent del govern espa­nyol li cal tenir un ampli suport par­la­men­tari per tirar enda­vant els comp­tes de l'Estat per al 2010, en època de crisi. A hores d'ara, pel que fa al finançament, els Ajun­ta­ments, tant els espa­nyols com els cata­lans, tenen molta raó perquè són vícti­mes de les prin­ci­pals reta­lla­des de l'Estat. En con­cret, hi ha ajun­ta­ments que han hagut de pre­sen­tar un expe­di­ent de regu­lació d'ocu­pació perquè no poden pagar els seus emple­ats. A la ciu­tat de José Luis Rodríguez Zapa­tero, Lleó, han tallat línies telefòniques per gas­tar menys, fet pel qual a l'inici del curs polític un fun­ci­o­nari es va quei­xar al pre­si­dent, perquè no en tenien «ni per a pipes». I altres ajun­ta­ments hau­ran de dei­xar de donar ser­veis, com ara trans­ports públics, en els pròxims dies per falta de pres­su­post.

Aquest any els ajun­ta­ments rebran de l'Estat 3.000 mili­ons menys a causa de la cai­guda de la recap­tació i dels impos­tos rela­ci­o­nats amb la cons­trucció, que segons dades del govern han cai­gut un 60%. Ara mateix, la veri­ta­ble opo­sició del govern espa­nyol i el català s'està fent des d'alguns ajun­ta­ments i orga­nit­za­ci­ons allu­nya­des dels par­tits, i en deter­mi­nats temes volen ser molt pru­dents, fins al punt que és difícil dife­ren­ciar en l'exe­cu­tiu allò que diu el govern del que diu l'opo­sició.