Opinió

Horrors del passat

La visita a qualsevol camp de concentració nazi no deixa indiferent ningú. Aquell ‘arbeit macht frei' és el preludi d'escenes macabres

Aquest pas­sat final d'any, entre el tragí de l'actu­a­li­tat, ha pas­sat força des­a­per­ce­but el que el peri­o­dista austríac Markus Rohr­ho­fer va publi­car a Der Stan­dard: la tro­ba­lla d'un dels labo­ra­to­ris nucle­ars de Hit­ler, a la loca­li­tat austríaca de St. Geor­gen an der Gusen, per part de l'equip del docu­men­ta­lista Andreas Sul­zer. La pos­si­bi­li­tat que el règim nazi pogués haver desen­vo­lu­pat arma­ment nuclear –com alguns tes­ti­mo­nis i pro­ves docu­men­tals van per­me­tre afir­mar a l'his­to­ri­a­dor Rei­ner Karlsh– ara s'ha con­fir­mat defi­ni­ti­va­ment. La barbàrie nazi torna a aparèixer en escena per tan­car l'any 2014.

 

Sem­bla ser, a més a més, que els labo­ra­to­ris nucle­ars esta­ven con­nec­tats amb el camp de con­cen­tració de Maut­hau­sen-Gusen, un dels des­gra­ci­ats símbols ad per­pe­tuam re memo­riam del règim. Ale­ma­nya ha fet un esforç colos­sal per poder recu­pe­rar la memòria històrica d'aquest període del segle XX, segu­ra­ment el més negre de la història con­tem­porània euro­pea. De fet, el que abans eren camps de con­cen­tració i exter­mini s'han con­ver­tit, en la majo­ria d'oca­si­ons, en memo­ri­als. Una feina més ben feta que, segu­ra­ment, la que s'ha por­tat a terme a l'Estat espa­nyol, que ha estat incapaç de fer una con­demna a ultrança del fran­quisme i tot ha que­dat tapat gràcies al supo­sat (i avui en dia cadu­cat) pacte cons­ti­tu­ci­o­nal del 1978.

La visita a qual­se­vol camp de con­cen­tració nazi no deixa indi­fe­rent ningú. Aquell arbeit macht frei que corona l'entrada de l'infern és el pre­ludi d'esce­nes maca­bres metre rere metre. Per­so­nal­ment, m'he pogut pas­se­jar pel de Sach­sen­hau­sen, prop de Berlín, a la loca­li­tat d'Ora­ni­en­burg. Avui ja no queda gai­rebé ras­tre dels edi­fi­cis, però un tre­ball de res­tau­ració prou acu­rat per­met encara ima­gi­nar-se la dis­po­sició dels bar­ra­cons, els racons on se sot­me­tia a tor­tu­res els reclu­sos o la dis­po­sició de la infer­me­ria, on es van por­tar a terme alguns dels epi­so­dis més abo­mi­na­bles de la història del camp. La lec­tura de les pràcti­ques dels doc­tors Wal­ter Sonn­tag, Hugo Heinz Sch­mick o Heinz Baumkötter fa esgar­ri­far. Per exem­ple, el pri­mer va por­tar a terme expe­ri­ments entre els reclu­sos usant el gas mos­tassa, o el segon va ser un dels mes­tres de la tor­tura entre els qui freqüenta­ven la seva con­sulta.

 

Més de 200.000 per­so­nes van ser empre­so­na­des al camp entre el 1936 i el 1945, abans que aquest acabés esde­ve­nint un camp de pre­so­ners soviètic. Un camp que, quan Himm­ler va ser nom­brat, essent Reichsführer de les SS, cap de la poli­cia ale­ma­nya, va decla­rar que seria el pro­to­tip per a la resta d'ins­tal·laci­ons d'aquest tipus. Pas­se­jant pels seus espais, per sobre les grans llo­ses gri­so­ses del terra, per la plaça en forma de mitja esfera, és fàcil sen­tir a la pròpia pell el pati­ment dels altres. De fet, l'entorn esdevé encara més tètric si la pluja fina que mol­tes vega­des cau al nord-est d'Ale­ma­nya no cessa i acaba enfre­do­rant-te els ossos. Tres pals de fusta de dimen­si­ons impor­tants res­ten esta­cats, un al cos­tat de l'altre, recor­dant amar­ga­ment l'espai de tre­ball dels pit­jors bot­xins.  

 

El novel·lista i polític polonès Andr­zej Szczy­pi­orksi va afir­mar, en visi­tar el camp on havia estat pre­so­ner: “L'Europa del futur no pot exis­tir sense home­nat­jar tots aquells que, al marge de les naci­o­na­li­tats, van morir en aquells temps amb abso­lut menys­preu i odi, tor­tu­rats fins a la mort, famèlics, gase­jats, cre­mats o pen­jats.” Doncs això: que sigui aquest arti­cle un petit home­natge als qui van resis­tir a la barbàrie i un crit d'atenció per a tots els qui encara no han con­dem­nat els tota­li­ta­ris­mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.