Gràcies a la gent i per cinquè any consecutiu la diada de l'11-S ha servit un cop més per demostrar des del carrer i per a qui ho vulgui escoltar que centenars de milers de catalans volen la independència. Cada cop queda més clar que tot plegat no és només una flor d'estiu. I els polítics? Acabada la Diada comença oficialment la seva feina i l'aritmètica parlamentària és la mateixa avui que abans de l'11-S. Quadrar números en la política catalana queda demostrat que sempre ha estat difícil. El president Puigdemont superarà la qüestió de confiança del 28 de setembre amb els vots del seu grup parlamentari i els de la CUP, fet que li suposarà que encara haurà d'assolir més responsabilitat. Més pressió per a un president que poc abans de la Diada no tenia els suports demanats per afrontar el repte i sovint li sorgia algun estira-i-arronsa amb el seu soci principal d'ERC. Ara Puigdemont, en el primer debat del curs, tindrà un respir amb 72 diputats dels 135. En cas que no hi hagi variacions, la setmana següent de la confiança hi haurà el debat de política general, el debat on s'hauria de parlar de la independència de Catalunya i de tot. Serà el debat on el conglomerat Convergència més Esquerra, és a dir, el que seria anomenat en qualsevol Parlament la socialdemocràcia i que en el Parlament d'aquí competeix amb els socialistes i fins i tot una part de Ciutadans –els que volen conquerir la centralitat–, haurà de debatre amb l'esquerra anomenada radical i representada per la CUP i en determinades ocasions per Catalunya Sí que es Pot. A la qüestió de confiança, Puigdemont no tindrà dubtes que té suport. En el debat de política general, tot dependrà de les assemblees de la CUP. Com en els pressupostos i les relacions amb Madrid.

I els polítics? Hi ha el perill que l'11-S d'enguany quedi com un acte molt important de carrer on l'ànim no es desinfla.