“No sóc independentista ni me’n faré. No estic per caure”

Seiem al lloc dels fets, a la sala on es reu­neix la mesa del Par­la­ment. Pen­jats a la paret, ens miren tots els pre­si­dents de la cam­bra, des de Lluís Com­panys a Núria de Gis­pert. Mira­des que pesen, les matei­xes que van obser­var els fun­ci­o­na­ris judi­ci­als que van entre­gar els adver­ti­ments del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal als mem­bres de la mesa sobi­ra­nis­tes. “Els rebem aquí perquè s’ado­nin que són al Par­la­ment; ells són fun­ci­o­na­ris judi­ci­als, però nosal­tres som un poder de l’Estat, legis­la­tiu, i com a mínim tenim la mateixa legi­ti­mi­tat que el poder judi­cial”, rei­vin­dica Joan Josep Nuet i Pujals, que el mes pas­sat va haver d’anar a decla­rar al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya per haver permès, com a secre­tari ter­cer, la tra­mi­tació d’ini­ci­a­ti­ves sobi­ra­nis­tes. “Estem deso­beint una cen­sura d’idees”, argu­menta. El líder d’EUiA està “enut­jat” i “empre­nyat” per la per­se­cució, però no intran­quil: “No tinc dub­tes davant del que he fet i si demà m’hi tornés a tro­bar, ho tor­na­ria a fer.​Tinc la consciència neta i en pau.”

La seva mare, que té 91 anys, és qui ho viu amb més pre­o­cu­pació. “L’altre dia em tru­cava i em deia: «M’han dit que t’han pres!», com si m’hagues­sin detin­gut. Suposo que va veure la tele i no acaba d’enten­dre què és exac­ta­ment el que està pas­sant. Això de la cen­sura d’idees, ella ho asso­cia a moments del fran­quisme i és una cosa que l’espanta.”

La ger­mana per­tany a un grup excur­si­o­nista i, de vega­des, l’han feli­ci­tada i l’han peto­ne­jada en alguna excursió en des­co­brir qui és el seu germà. “Està una mica al·luci­nada, però con­tenta.” Igual que la com­pa­nya i el fill de Nuet, de 23 anys. “No estan espan­tats, però sí sor­pre­sos. Ella va venir el dia que vaig anar a decla­rar i hi havia tanta gent...” A par­tir de l’acció judi­cial espa­nyola i del com­promís per­so­nal amb el dret a deci­dir peti qui peti, el dipu­tat de Cata­lu­nya Sí que es Pot s’ha con­ver­tit en un polític admi­rat per l’inde­pen­den­tisme, mal­grat que ell no en sigui. “No sóc inde­pen­den­tista ni me’n faré. La gent diu: «Bueno, però tu ets amic nos­tre; tu ja estàs per caure». No, no, jo no estic per caure; no va d’això”, acla­reix.

Ara bé, Nuet defensa que a Cata­lu­nya, sense ser inde­pen­den­tista, es pot ope­rar amb tot un relat sobi­ra­nista i democràtic: “Una part de l’inde­pen­den­tisme ha des­co­bert un no inde­pen­den­tisme res­pec­ta­ble. Jo sem­pre he cre­gut que els no inde­pen­den­tis­tes i els inde­pen­den­tis­tes tenen un àmbit de tre­ball con­junt; el futur del país és aquest diàleg, també a par­tir del 2 d’octu­bre [l’endemà del referèndum].” En aquest sen­tit, pensa que hi ha sec­tors no inde­pen­den­tis­tes i inde­pen­den­tis­tes “que estan en una postura tan extrema que tenen difi­cul­tats per con­viure en un mateix espai físic i polític”. Tan­ma­teix, està con­vençut que aquesta “cen­tra­li­tat de gent inde­pen­den­tista i no inde­pen­den­tista és la clau del pro­per període; de fet, estic con­vençut que són els qui gover­na­ran aquest país”.