Política

SECRETARI TERCER DEL PARLAMENT

JOAN JOSEP NUET

“No sóc independentista ni me’n faré. No estic per caure”

Creu que una part del secessionisme ha descobert en ell un no independentisme “respectable”

Vaticina que en el pròxim govern hi haurà independentistes i no independentistes

Tinc una consciència molt forta de què és el que he de fer, i això em dona molta serenor i força. No tinc dubtes davant del que he fet i si demà m’hi tornés a trobar, ho tornaria a fer. Això em dona una certa tranquil·litat
Això de la censura d’idees, la meva mare, que té 91 anys, ho associa a moments del franquisme i és una cosa que l’espanta

Seiem al lloc dels fets, a la sala on es reu­neix la mesa del Par­la­ment. Pen­jats a la paret, ens miren tots els pre­si­dents de la cam­bra, des de Lluís Com­panys a Núria de Gis­pert. Mira­des que pesen, les matei­xes que van obser­var els fun­ci­o­na­ris judi­ci­als que van entre­gar els adver­ti­ments del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal als mem­bres de la mesa sobi­ra­nis­tes. “Els rebem aquí perquè s’ado­nin que són al Par­la­ment; ells són fun­ci­o­na­ris judi­ci­als, però nosal­tres som un poder de l’Estat, legis­la­tiu, i com a mínim tenim la mateixa legi­ti­mi­tat que el poder judi­cial”, rei­vin­dica Joan Josep Nuet i Pujals, que el mes pas­sat va haver d’anar a decla­rar al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya per haver permès, com a secre­tari ter­cer, la tra­mi­tació d’ini­ci­a­ti­ves sobi­ra­nis­tes. “Estem deso­beint una cen­sura d’idees”, argu­menta. El líder d’EUiA està “enut­jat” i “empre­nyat” per la per­se­cució, però no intran­quil: “No tinc dub­tes davant del que he fet i si demà m’hi tornés a tro­bar, ho tor­na­ria a fer.​Tinc la consciència neta i en pau.”

La seva mare, que té 91 anys, és qui ho viu amb més pre­o­cu­pació. “L’altre dia em tru­cava i em deia: «M’han dit que t’han pres!», com si m’hagues­sin detin­gut. Suposo que va veure la tele i no acaba d’enten­dre què és exac­ta­ment el que està pas­sant. Això de la cen­sura d’idees, ella ho asso­cia a moments del fran­quisme i és una cosa que l’espanta.”

La ger­mana per­tany a un grup excur­si­o­nista i, de vega­des, l’han feli­ci­tada i l’han peto­ne­jada en alguna excursió en des­co­brir qui és el seu germà. “Està una mica al·luci­nada, però con­tenta.” Igual que la com­pa­nya i el fill de Nuet, de 23 anys. “No estan espan­tats, però sí sor­pre­sos. Ella va venir el dia que vaig anar a decla­rar i hi havia tanta gent...” A par­tir de l’acció judi­cial espa­nyola i del com­promís per­so­nal amb el dret a deci­dir peti qui peti, el dipu­tat de Cata­lu­nya Sí que es Pot s’ha con­ver­tit en un polític admi­rat per l’inde­pen­den­tisme, mal­grat que ell no en sigui. “No sóc inde­pen­den­tista ni me’n faré. La gent diu: «Bueno, però tu ets amic nos­tre; tu ja estàs per caure». No, no, jo no estic per caure; no va d’això”, acla­reix.

Ara bé, Nuet defensa que a Cata­lu­nya, sense ser inde­pen­den­tista, es pot ope­rar amb tot un relat sobi­ra­nista i democràtic: “Una part de l’inde­pen­den­tisme ha des­co­bert un no inde­pen­den­tisme res­pec­ta­ble. Jo sem­pre he cre­gut que els no inde­pen­den­tis­tes i els inde­pen­den­tis­tes tenen un àmbit de tre­ball con­junt; el futur del país és aquest diàleg, també a par­tir del 2 d’octu­bre [l’endemà del referèndum].” En aquest sen­tit, pensa que hi ha sec­tors no inde­pen­den­tis­tes i inde­pen­den­tis­tes “que estan en una postura tan extrema que tenen difi­cul­tats per con­viure en un mateix espai físic i polític”. Tan­ma­teix, està con­vençut que aquesta “cen­tra­li­tat de gent inde­pen­den­tista i no inde­pen­den­tista és la clau del pro­per període; de fet, estic con­vençut que són els qui gover­na­ran aquest país”.

‘Momen­tum’ Nuet

En tot cas, el diri­gent dels comuns apro­fita el seu momen­tum com una fines­tra d’opor­tu­ni­tat per expli­car al món la seva versió del que està pas­sant. Al juny, va viat­jar a Cuba, on es va reu­nir amb mem­bres de l’Assem­blea cubana, a qui va entre­gar la reso­lució del Par­la­ment que rebut­java el blo­queig dels Estats Units sobre l’illa i a qui va infor­mar sobre la situ­ació a Cata­lu­nya. Al març, va acu­dir a un semi­nari a Mèxic i en va sor­tir amb una reso­lució sota el braç a favor del referèndum sig­nada per 150 orga­nit­za­ci­ons d’esquer­res d’una qua­ran­tena de països. “D’aquí a un temps encara valo­ra­rem més política­ment aquest moment”, augura.

El secre­tari ter­cer de la mesa des­criu com una sor­presa ines­pe­rada l’ofen­siva judi­cial espa­nyola. Real­ment no us ho podíeu espe­rar, d’aquest Estat? “Pot­ser era espe­rat d’una altra manera, però pen­sar que es con­cen­tra­rien en la mesa i en el debat previ de la tra­mi­tació de les ini­ci­a­ti­ves no m’ho espe­rava.” Sí que veia a venir un xoc de legi­ti­mi­tats, però a poste­ri­ori. Com que pel procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N del 2014 l’Estat no va actuar d’aquesta manera, no cal­cu­lava que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal enviés adver­ti­ments. “Et diuen «vigila el que fas» i, a més, t’ho comu­ni­quen per escrit. «Si vostè el dia tal fa alguna cosa, pensi que pot ser inha­bi­li­tat, pot rebre una multa o pot anar a la presó.» És un ele­ment d’inti­mi­dació.”

El prisma de Reus

Nuet veu el món amb ulls de reu­senc. En va mar­xar el 1988, però hi va pas­sar la infància i l’ado­lescència. També va començar a mili­tar política­ment a Reus, on viuen la mare i la ger­mana. Després, va anar a estu­diar història a Tar­ra­gona i es va espe­ci­a­lit­zar en història con­tem­porània. A Bar­ce­lona, hi va viure un parell d’anys, fins que es va tras­lla­dar al Vallès Occi­den­tal, a Mont­cada i Rei­xac, d’on és la seva com­pa­nya. Ella pagava menys de llo­guer, i cap a Mont­cada falta gent. Allà, va ser regi­dor des de 1991 fins al 2003; pri­mer tinent d’alcalde i por­ta­veu del govern muni­ci­pal durant els pri­mers dos man­dats. Amb 53 anys, en porta tants a Mont­cada com els que va viure a Reus: “Alguna vegada li faig broma a la meva com­pa­nya: «Quan ens jubi­lem, podríem anar a viure a Reus.» Però ella no vol, és molt de Mont­cada.”

Com interac­tuen en vós Reus, Cata­lu­nya, Espa­nya i Europa? “Si mires el món des del prisma de Reus, pots ser cos­mo­po­lita i esti­mar molt la terra pro­pera. Jo sóc sobi­ra­nista, pro­fun­da­ment català i, al mateix temps, l’inter­na­ci­o­na­lisme i la fra­ter­ni­tat són idees molt esti­ma­des.” Des de la paret, Ernest Benach assen­teix amb la mirada.

Potser no sabies que...

Va frenar l’inici de la militància política per amor

El primer carnet que Nuet va tenir a les mans va ser el de la Joventut Comunista. Era el gener de 1986. S’hauria fet militant abans, però es va frenar “sobretot perquè sortia amb una xicota a qui no li agradaven gaire aquestes idees”. “Quan aquesta relació es va acabar, ràpidament vaig fer el pas perquè ho tenia a dins. Fa 31 anys i mig que milito políticament i hauria començat dos o tres anys abans”, admet.

A Jaén el coneixen com “el marit de la Pauli”

Aquest estiu, com fa més de vint anys, anirà de vacances un parell de setmanes a Castellar, el poble d’origen de la seva companya, al nord de la província de Jaén, d’uns 3.000 habitants, a 720 quilòmetres. Hi ha veïns que saben qui és, potser perquè el veien a la televisió durant la seva etapa a Madrid, com a senador i diputat durant més d’una dècada. “Però allà sóc el marit de la Pauli, i això és perfecte. És una mena d’anonimat, visc a través d’ella. Meravellós”, celebra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia