Assaig general a Sant Julià

Al debat d’ahir al migdia a Sant Julià de Ramis entre les principals candidatures gironines de les pròximes eleccions no hi van acudir ni el PP, ni Cs, ni Catalunya en Comú. Malgrat les absències, la cita que havien organitzat grups de joves de Sant Julià i de Sarrià de Ter segurament va ser d’utilitat per a les més de 200 persones que es van aplegar a la plaça de l’1 d’Octubre. De la gestió del dia a dia a partir de l’endemà de les eleccions només se’n van oferir pinzellades, però el debat va servir per confirmar que la CUP, si es dona el cas, continuarà sent un soci incòmode per a les altres dues formacions sobiranistes, amb les quals els uneix poca cosa més que la idea de la República (i només com a marc constituent) o que ERC té en Roger Torrent (és ell qui haurà de donar més la cara en la campanya mentre la cap de llista, Dolors Bassa, sigui a la presó) l’orador amb més talent entre els líders de les llistes gironines. L’alcalde de Sarrià i parlamentari serà difícil de collar en els debats que hi haurà en la campanya. Altres possibles conclusions sorgides del debat d’ahir: JxCat dissipa els dubtes que pugui haver generat darrerament i assegura que continua tenint la República com a objectiu; que en els seus programes, ERC i sobretot la CUP posaran èmfasi en les polítiques socials i que els socialistes s’hauran d’esforçar molt per fer entendre la seva posició als ciutadans.

En un escenari amb els protagonistes esmentats, es veia a venir que el PSC tindria les de perdre, com així va ser. Sort que al capdavant hi tenen un veterà curat d’espants com és Rafael Bruguera, exalcalde de l’Escala i parlamentari. La CUP –representada per Natàlia Sánchez– JxCat i ERC van confirmar que, per ells, el 21-D serà una mena de caixa o faixa: consideren que els catalans haurem de donar suport a tot el que representa l’aplicació de l’article 155 o bé a “la llibertat, la democràcia i la República”. El cap de llista socialista no accepta aquesta polarització. Bruguera és del parer que cal trencar aquest escenari de dos blocs (l’independentisme unilateral i el nacionalisme espanyol) i va proposar com a solució una confluència transversal, un pacte entre forces catalanes com més ampli millor, a partir del qual es vagi a Madrid a negociar un referèndum. En dir que no trobava bé que el país s’hagués polaritzat, Bruguera va obrir la caixa dels trons, ja que els seus companys de debat van situar precisament el seu partit en un d’aquests blocs, “el del 155” junt amb el PP i Cs, i el van fer corresponsable de la situació que ara ell denunciava. Geis va ser molt contundent en retreure-li el suport del PSC-PSOE a l’aplicació del famós article de la Constitució i a les impugnacions contra diverses decisions del Parlament, mentre que Torrent li va etzibar: “És molt fàcil parlar de trencar blocs quan no tens cap dels teus a la presó.”

Tampoc li van deixar passar, al representant socialista, la descripció negativa que va fer de les conseqüències econòmiques per a Catalunya, que, segons ell, el procés independentista està tenint. El candidat republicà li va rebatre amb algunes dades. Enmig del procés –va assegurar– s’ha batut el rècord d’inversions estrangeres, hi ha hagut més altes a la Seguretat Social que a la resta de l’Estat i, si bé es cert que el nombre de turistes ha disminuït en les darreres setmanes a Catalunya, el mateix ha passat a Andalusia i Madrid. “El que de veritat fa mal a l’economia del país –va concloure Torrent– són els guàrdies civils fotent cops de porra a la gent i que el rei truqui a la Seat per animar-la a marxar de Catalunya.”

Assistir a aquest debat tenia l’al·licient afegit de veure tot un històric de la política catalana, com és Joaquim Nadal, oficiant de moderador, una feina –va admetre– a la qual no està gens habituat. Qui va ser alcalde de Girona, candidat a la presidència de la Generalitat i conseller té marge de millora com a moderador, però ho compensa amb reflexions punyents. Per exemple, que resulta “una paradoxa” que els partits que qualifiquen d’il·legítimes aquestes eleccions, hi participin.