Entre la República i les prioritats de ciutat

Turisme i habi­tatge

Un dels grans debats a Girona és el model turístic i el seu efecte sobre els veïns, sobre­tot al Barri Vell. Tant Nadal com Pagans cre­uen que la pro­li­fe­ració d’esde­ve­ni­ments a la zona és exces­siva. “Aca­ben pro­duint en els veïns un estrès inne­ces­sari”, diu Nadal. També Roca apunta que hi ha el perill de “cons­truir la ciu­tat sobre­tot pels turis­tes i que aquest biaix acabi posant en risc la con­vivència”.

Madre­nas tre­ba­lla de fa temps per bus­car “l’equi­li­bri” i es mos­tra satis­feta de l’últim Temps de Flors. També recorda que s’estan esta­blint mesu­res rela­ci­o­na­des amb els guies i els grups orga­nit­zats. Des de l’Asso­ci­ació de Veïns del Barri Vell, la seva nova pre­si­denta, Megan Bes­cayre, valora posi­ti­va­ment el sen­tit únic al car­rer de la Força durant Temps de Flors, però diu que hi ha hagut pro­ble­mes d’apar­ca­ment. Deixa clar que no estan en con­tra del turisme, però que cal pla­ni­fi­car-lo: “Pot­ser cal menys difusió quan ja hi ha èxit i pla­ni­fi­car més”.

Un dels aspec­tes clau ara mateix és l’aug­ment de pisos turístics. Els veïns del Barri Vell fa més d’un any que ho aler­ten. Bes­cayre explica que “hi ha veïns molt pre­o­cu­pats” i demana a l’ajun­ta­ment “obser­var altres models”, com ara Palma. Les últi­mes dades del con­sis­tori par­len d’uns 700 pisos turístics, més de la mei­tat al Barri Vell, tot i que Madre­nas insis­teix que aquest no és el motiu pel dèficit d’habi­tatge que hi ha a la ciu­tat –des­taca que hi ha mol­tes cau­ses a estu­diar a fons en el pacte local de l’habi­tatge que s’ha enge­gat, sobre­tot la manca de noves pro­mo­ci­ons però també els pisos des­ti­nats a la comu­ni­tat uni­ver­sitària (entre 5.000 i 6.000) i els usats per ciu­ta­dans de fora entre set­mana per motius labo­rals (entre 600 i 700)– i que tam­poc hi està havent una “expulsió” de gent del Barri Vell, perquè cada cop hi ha més empa­dro­nats. Tot i així, per si hi ha casos d’asset­ja­ment immo­bi­li­ari s’ha creat un regis­tre. L’alcal­dessa asse­gura que s’està fent molta “demagògia” i que la situ­ació no és com­pa­ra­ble amb Bar­ce­lona.

Nadal coin­ci­deix que la polèmica “es basa en molèsties més teòriques que reals fins ara” però creu que cal “regu­lar-ho perquè no es des­ma­dri”. Per Pagans, la clau és tenir clar “quin model de vida es vol pel Barri Vell”, un aspecte que opina que ara no està defi­nit. “Hau­rien de tenir clar a quin tipus de població han d’estar des­ti­nats els pisos que es reha­bi­li­ten” asse­nyala l’exal­cal­dessa. En aquest sen­tit, Nadal creu que “ha arri­bat l’hora de revi­sar el pla espe­cial del Barri Vell” i que un dels punts hau­ria de ser que alguns “edi­fi­cis nota­bles abans de deci­dir si tenen un ús lucra­tiu pri­vat s’ha de cali­brar si convé que siguin públics”. Madre­nas està d’acord que cal revi­sar el pla espe­cial del Barri Vell i també tor­nar a fer el pla gene­ral, però que és cosa de dos man­dats.

Deman­des veïnals

Des de les enti­tats veïnals de la ciu­tat, una de les crítiques que es fa és la foca­lit­zació en el cen­tre, dei­xant més en segon terme els bar­ris perifèrics. “S’inver­teix molt més al cen­tre que a la perifèria per estètica turística”, lamenta el pre­si­dent de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Veïns (FAV) de Girona, Josep Maria Cas­ta­nyer, que afirma que el fet que els bar­ris se sen­tin escol­tats pel con­sis­tori “depèn molt del regi­dor de barri que toqui”. Hi coin­ci­deix en tots dos aspec­tes el pre­si­dent de l’asso­ci­ació de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, que remarca que “Girona està for­mada per bar­ris i pobles, no hi ha una uni­tat de ter­ri­tori”. Sens dubte, un altre dels temes més can­dents són els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats. Hi ha con­sens que no fun­ci­o­nen i cal refor­mar-los però no s’acaba de fer. I jus­ta­ment un dels bar­ris més crítics és Santa Eugènia. Macaya afirma que estan “superes­go­tats” i que calen nous models de par­ti­ci­pació. Ell aposta per con­sells de barri vin­cu­lants, en què repre­sen­tants de totes les enti­tats i equi­pa­ments deci­dis­sin sobre el barri junt amb el con­sis­tori. “Hi ha una acti­tud molt cen­tra­lit­za­dora, tot es porta des de la plaça del Vi”, lamenta,i cita com un altre exem­ple els cen­tres cívics, que vol­dria més autònoms.

Grans pro­jec­tes pen­dents

Madre­nas es va fixar ara fa poc més d’un any la con­versió de la car­re­tera Bar­ce­lona en avin­guda com el gran pro­jecte per dei­xar de lle­gat. Va dei­xar clar, però, que li cal­dria un segon man­dat. Els pri­mers movi­ments ja es veuen amb l’ender­roc de les naus on s’ha de cons­truir la Clínica Girona, obres les que s’ha de sumar aviat l’ampli­ació de l’Hiper­cor, que inclou l’ele­vació de la plaça Sal­va­dor Espriu, i també la reforma de l’antiga Simon per fer-hi un ins­ti­tut. Hi ha grups de l’opo­sició, com ERC-MES i el PSC, que tro­ben a fal­tar un pla més glo­bal i Nadal opina que cal­dria que el con­sis­tori emprengués una exe­cució sub­sidiària per la resta de naus. Madre­nas explica que es tracta d’una zona divi­dida en dos sec­tors urbanístics però subrat­lla que hi ha un únic model cons­truc­tiu que és el que es va apli­cant a cada fase. També deixa clar que pel govern es tracta d’una reforma que va des de l’Ave­lla­neda fins a la plaça Espa­nya i que serà en el pro­per man­dat quan “tot això que­darà con­so­li­dat i fet”.

I si l’entrada sud ha de ser l’estre­lla del pro­per man­dat, el que havia de ser-ho en aquest, el pla espe­cial de la Devesa, ha aca­bat en no res. Madre­nas argu­menta que s’havia con­ver­tit en un “pro­jecte ten­si­o­na­dor” i que l’impor­tant és tre­ba­llar en la millora perquè sigui un par urbà “vivi­ble”. La decisió de dei­xar-lo en stand by és cri­ti­cada per l’opo­sició, que ho veu un fracàs, però molt aplau­dida per la pre­si­denta de l’asso­ci­ació de veïns de la Devesa-Guell, Maria Àngels Ceda­cers, que es mos­tra espe­rançada no només per la paràlisi del pla sinó també perquè final­ment s’han tret del tot els cot­xes del Camp de Mart i aviat s’ins­tal·larà a la Devesa un parc de salut. Ceda­cers creu que no cal un gran pla sinó que “tan sols apli­cant el pla d’usos exis­tent n’hi ha prou”. També Pagans hi coin­ci­deix: “Amb un pla d’usos ben por­tat és sufi­ci­ent”.

El pla espe­cial que sí s’ha apro­vat defi­ni­ti­va­ment aquest man­dat és el de les Pedre­res, però tant Pane­que, que en va ser l’impul­sora, com Roca, cri­ti­quen que no s’està desen­vo­lu­pant el pacte social.

Tam­poc hi ha satis­facció per com està anant el pla inte­gral de Sant Narcís, ja que hi ha hagut poca par­ti­ci­pació dels veïns. “No ens hem aca­bat d’enten­dre”, lamenta el pre­si­dent de l’asso­ci­ació de veïns de Sant Narcís, Xavier Rey­ner, que creu que des del con­sis­tori no es va saber fer bé la difusió del pla. “Ara espe­rem les con­clu­si­ons i a veure quin és el següent pas”, asse­nyala. Pel que fa a l’altre gran tema del barri, el Parc Cen­tral, Rey­ner diu que final­ment en la zona de la llosa el parc està “aca­bat però trist i desan­ge­lat” i rei­vin­dica que encara hi ha “mol­tes coses que no estan” i que són sobre­tot les que depe­nen de l’Ajun­ta­ment.

Un altre tema cen­tral de Girona és el futur Tru­eta. Nadal creu que cal un estudi estratègic en què es con­tem­pli tot i recorda que si es fa a Domeny –com defensa Madre­nas, amb el suport d’ERC-MES, el PSC i el PP– cal com­prar ter­renys, que si es fa a Salt cal defi­nir una man­co­mu­ni­tat de ser­veis “que està a les bece­ro­les”, i que en tots dos casos es crearà una “zona zero” allà on és ara. Aquest tema és dels que té més diver­si­tat d’opi­ni­ons. Per exem­ple, Pagans aposta per dei­xar l’hos­pi­tal allà on és amb una remo­de­lació.

Cul­tura i UdG

El lli­bre­ter i acti­vista cul­tu­ral Gui­llem Ter­ri­bas des­taca l’ambi­ent cul­tu­ral de Girona tenint en compte la mida de la ciu­tat i la seva pro­xi­mi­tat amb Bar­ce­lona. Con­si­dera que té bibli­o­te­ques, cine­mes, tea­tres i cen­tres cívics que fan que “la vida cul­tu­ral i social de la ciu­tat esti­gui bas­tant repar­tida i bé”, però asse­nyala que ara el que cal és “refer­mar i poten­ciar el que hi ha i no crear coses noves”, ja que l’haver de divi­dir el pres­su­post cul­tu­ral entre més equi­pa­ments pot fer-ne per­dre pis­to­nada a algun. Cita el cas del Museu del Cinema que fa temps que no té capa­ci­tat pres­su­postària per fer les expo­si­ci­ons que abans feia. Tot i això, és clar que hi ha dos grans pro­jec­tes de reforma que final­ment s’han des­en­ca­llat i seran estel·lars a la ciu­tat: el nou Modern, que es des­ti­narà a pro­moure les arts escèniques i visu­als, i la con­versió de la Casa Pas­tors en el futur Museu d’Art Modern i Con­tem­po­rani de Girona.

Un altre aspecte en què la ciu­tat viu un bon moment és la relació amb la UdG. El seu rec­tor, Joa­quim Salvi, subrat­lla que estan tre­ba­llant de “forma efi­ci­ent” i en “molt bona direcció” amb el con­sis­tori sobre­tot en aspec­tes de trans­port i mobi­li­tat, en el dèficit d’habi­tat­ges per estu­di­ants i en fer una agenda cul­tu­ral con­junta entre la uni­ver­si­tat i la ciu­tat per tal que l’uni­ver­si­tari “superi les fron­te­res del cam­pus” i s’inte­gri a la ciu­tat.