Biden eleva el to contra Trump
El president electe considera “una vergonya” que els republicans no acceptin la seva victòria
Un exsecretari de Defensa de l’administració Clinton qualifica de “dictatorials” els moviments del govern
Joe Biden fa dies que ja exerceix de president electe dels Estats Units. El parell de discursos que ha fet a la nació han elevat encara més el seu posat d’home d’estat, preparat per començar a governar com més aviat millor. El contrast amb Donald Trump és enorme: l’encara president, ahir, va tenir el primer acte oficial en sis dies, una ofrena floral als caiguts en guerres per la festivitat del Dia dels Veterans.
La imatge pública és clarament de la fi d’una era i l’inici d’una altra, però formalment encara s’arrossega la negativa insistent de Trump a acceptar els resultats, una situació que comença a ser desesperant.
Biden ha hagut de mossegar-se la llengua per no fer una queixa ferotge a un Trump que no està complint els manaments tradicionals de concòrdia. Això no vol dir, però, que no utilitzi el seu llenguatge afilat per criticar-lo. “Francament, és una vergonya”, va dir Biden sobre la negativa de l’actual president a acceptar la derrota. “Com puc dir-ho amb tacte? Crec que no l’ajudarà en el seu llegat presidencial”, hi va afegir, amb un somriure sorneguer.
Trump està aconseguint que el discurs republicà, quatre dies després de saber-se els resultats de les eleccions, encara es basi en una suposada il·legitimitat dels resultats per un frau del qual no ha presentat proves. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va afegir-se a la maquinària de govern dient que hi haurà una “transició suau a un segon mandat de Trump”, fent cas omís dels senyals de les principals potències mundials, que ja han felicitat Biden pel seu triomf. Fins i tot el britànic Boris Johnson es refereix a Trump com “l’anterior president”. Segons el president electe, els republicans han optat per seguir el joc perquè estan “lleugerament intimidats” per futures represàlies del trumpisme.
La falta de cooperació en el traspàs de poders pot acabar afectant temes de seguretat nacional, segons els experts, que veuen en la lentitud de l’intercanvi d’informes un perill real de no actuar en cas d’una crisi, sigui per descoordinació entre interlocutors o perquè no hi ha res programat.
La negativa de l’Administració de Serveis Governamentals d’acceptar la victòria de Biden està complicant el traspàs d’informació, i la purga que està fent Trump, especialment d’alts càrrecs del Pentàgon, n’ha posat en alerta més d’un. “S’assembla més a una dictadura que a una democràcia”, va dir a la CNN el republicà William Cohen, exsecretari de Defensa en l’administració demòcrata de Bill Clinton.
L’equip de Biden està plantejant-se emprendre accions legals perquè, d’una vegada per totes, la transició comenci a ple rendiment com més aviat millor.
A banda, Biden ja està notant la pressió dels grups progressistes i les minories que van donar-ho tot per un candidat que no els acabava de convèncer, però necessari per posar fi a Trump. L’ala més a l’esquerra del Partit Demòcrata vol que el futur govern inclogui figures com els senadors Bernie Sanders i Elizabeth Warren, i també que es creï una agència exclusiva per a la lluita contra el canvi climàtic. Per la seva banda, associacions que representen minories racials exigeixen que el govern estigui ple d’afroamericans i llatins.
Mentrestant, les denúncies de frau electoral dels republicans continuen sense proves. El diari The New York Times va trucar a funcionaris electorals de tots els estats del país i va rebre sempre la mateixa resposta: no hi ha cap evidència ni indici de res. Trump, tot i això, es resisteix a reconèixer la derrota, i es reuneix amb assessors legals per exhaurir totes les vies possibles per mantenir-se en el poder.
Ahir, les autoritats de Geòrgia van oficialitzar que faran un recompte manual de totes les paperetes de les eleccions presidencials, un procés que hauran d’enllestir abans del 20 de novembre, data límit que marquen els seus estatuts per confirmar els resultats. Cap recompte –sigui a Geòrgia o a qualsevol estat– hauria de modificar-los enormement, ni és ara per ara un risc per evitar que Biden sigui president el 20 de gener.
LES FRASES
Controlar el Senat depèn de Geòrgia
Ahir es va confirmar el que fa temps que es donava per fet: no se sabrà quin partit domina el Senat fins a principis de gener. Certificat que els republicans van mantenir els seients a Carolina del Nord i Alaska, tot queda en mans de la segona volta de les curses per dos escons a la cambra alta, després que cap dels candidats superés el 50% dels vots. El resultat de la reedició de les eleccions, programada per al 5 de gener, decidirà si els republicans controlen la cambra i tenen un poder enorme sobre la futura presidència de Biden. O, si en canvi, els demòcrates donen la sorpresa i tenen un domini total de l’òrgan legislatiu. Ara per ara, el desequilibri és de 50-48 per als republicans: si els demòcrates guanyen els dos seients a Geòrgia i arriben als 50, el vot de qualitat de la futura vicepresidenta, Kamala Harris, desfaria l’empat i donaria als seus via lliure per empènyer legislació en consonància amb els desitjos i programes de la Casa Blanca.