Aragonès fa cessar Puigneró

El vice­pre­si­dent i con­se­ller de Polítiques Digi­tals i Ter­ri­tori, Jordi Puig­neró, va ser ces­sat ahir de manera ful­mi­nant pel pre­si­dent Pere Ara­gonès, que va al·legar una pèrdua de con­fiança en ell perquè, tot i tenir-ne conei­xe­ment, la vigília no el va infor­mar que Junts li plan­te­ja­ria durant el debat de política gene­ral que se sot­metés a una qüestió de con­fiança si no com­plia amb tot l’acord de govern. Puig­neró ha estat el cap de turc, doncs, del que els repu­bli­cans van con­si­de­rar una des­lle­ial­tat into­le­ra­ble dels socis, després d’un dia de fúria, ahir, de reu­ni­ons inter­nes al matí i un con­sell exe­cu­tiu extra­or­di­nari de dues hores a la tarda, que va aca­bar amb una tro­bada de gai­rebé tres hores entre el pre­si­dent i el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Turull, per comu­ni­car-li la decisió.

Els càrrecs de Puig­neró que­da­ran de moment vacants fins que Junts pro­posi un nou nom per ocu­par-los, si bé Ara­gonès, que manté la con­fiança en la resta de con­se­llers, deia en la seva com­pa­rei­xença pas­sa­des les onze de la nit que espera que sigui “algun nom que ajudi a can­viar la dinàmica i a refer les con­fi­an­ces que estan en qüestió”. Poc abans, els diri­gents de Junts, inclòs la pre­si­denta Laura Borràs i el líder par­la­men­tari, Albert Batet, sor­tien de Palau amb cares llar­gues. En tot cas, ara la pilota és a la teu­lada de Junts, i caldrà veure si la des­ti­tució de Puig­neró tanca la crisi de govern o, ben al con­trari, encara l’agreuja més. En un comu­ni­cat pas­sada la mit­ja­nit, Junts donava el seu suport a Puig­neró i tit­llava la des­ti­tució d’"error històric”que vul­nera l’acord de govern i “posa en perill la con­tinuïtat del pro­jecte inde­pen­den­tista”. Junts reu­nirà aquest matí l’exe­cu­tiva per abor­dar l’esce­nari plan­te­jat i “pren­dre les deci­si­ons que per­to­quen”.

En el con­sell exe­cu­tiu de la tarda, Ara­gonès va pre­gun­tar un per un a tots els con­se­llers de Junts si conei­xien el des­a­fi­a­ment que plan­te­ja­ria Batet en el ple, i si hi dona­ven suport. Segons un comu­ni­cat emès després per Junts, els con­se­llers van res­pon­dre “de manera unànime” apos­tant per garan­tir l’esta­bi­li­tat i la lle­ial­tat de l’exe­cu­tiu, “tant pel que fa a l’acord de govern com a la qüestió de con­fiança”. En canvi, segons fonts pro­pe­res a Ara­gonès, les posi­ci­ons no van ser unitàries davant les pre­gun­tes, i cadascú va fer èmfasi en aspec­tes dife­rents, amb “mati­sos irre­gu­lars” que no van per­me­tre treure con­clu­si­ons gene­rals, més enllà que Puig­neró sí que n’estava al cor­rent i hi donava ple suport. “Em dol però la des­ti­tució és abso­lu­ta­ment necessària perquè les ins­ti­tu­ci­ons no poden estar en qüestió”, apun­tava a la nit Ara­gonès, que rei­te­rava que no pen­sava sot­me­tre's a una qüestió de con­fiança per no abo­car el país a la incer­tesa i la interi­ni­tat. De fet, el pri­mer que feia en com­parèixer era dema­nar dis­cul­pes a la ciu­ta­da­nia per la situ­ació cre­ada en plena crisi de la inflació. “Desitjo que Junts con­tinuï for­mant part del govern, han fet bona feina en l’últim any i con­jun­ta­ment avan­cem més”, acla­ria tot seguit, tot i que jus­ti­fi­cava la gra­ve­tat del cas perquè no és menor recla­mar una qüestió de con­fiança tenint en compte que si no se supera implica el ces­sa­ment imme­diat del pre­si­dent. Al cap de l’exe­cu­tiu també li dol que el des­a­fi­a­ment de Junts arribés just després que hagués con­tes­tat pre­ci­sa­ment un per un els tres punts que li recla­men que es com­plei­xin, tot este­nent-los la mà per par­lar-ne i arri­bar a un acord en els tres casos: par­lar d’amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació a la taula de diàleg, d’acció unitària al Congrés –però també al Par­la­ment Euro­peu, va pun­tu­a­lit­zar–i crear un espai estratègic on s’ela­bo­rin “pro­pos­tes cons­truc­ti­ves”.

El fan­tasma d’una rup­tura ahir mateix, amb la pos­si­bi­li­tat fins i tot que Ara­gonès decidís expul­sar Junts del govern, va sobre­vo­lar durant tot el dia. L’”amenaça” de Batet, com la defi­nien mem­bres d’ERC, va caure total­ment per sor­presa dimarts i va cau­sar un enuig que el mateix pre­si­dent no va poder dis­si­mu­lar lla­vors, fins al punt que no va res­pon­dre d’imme­diat Batet, sinó que ho va fer en la rèplica poste­rior al por­ta­veu del seu grup. Ara­gonès ja va dei­xar clar allí que no pen­sava con­vo­car cap qüestió de con­fiança i va apres­sar Junts, sense citar-los, que pren­gues­sin deci­si­ons, una postura en què es va refer­mar després de les diver­ses reu­ni­ons inter­nes amb els con­se­llers i diri­gents d’ERC que, tant dimarts mateix en aca­bar el ple com durant tota la mati­nal d’ahir, va anar man­te­nint. Assu­mida la seva postura, Ara­gonès va con­vo­car una reunió extra­or­dinària del govern a la tarda per dema­nar a Junts això: que definís “si és govern o és opo­sició”, segons apun­ta­ven fonts pro­pe­res. De fet, diver­ses fonts deien ahir que molts dipu­tats de Junts, i la majo­ria dels con­se­llers, no conei­xien l’avís que llençaria Batet, tot i que al llarg de la jor­nada de dimarts ja s’havien mos­trat dis­tants amb les inter­ven­ci­ons del pre­si­dent, que en gene­ral no van aplau­dir. Fonts de Junts, en canvi, asse­gu­ra­ven que els con­se­llers sí que n’esta­ven al cas, si bé des de pocs minuts abans.

Des d’ERC es con­si­de­rava ahir la posició de Junts una “des­lle­ial­tat” més que tra­vessa ja totes les línies ver­me­lles, més encara quan el pre­si­dent s’havia mos­trat con­ci­li­a­dor en la seva res­posta. Algu­nes fonts de Junts adme­tien al matí que la inter­venció d’Ara­gonès havia mos­trat bona dis­po­sició i dis­po­ni­bi­li­tat, i mati­sa­ven que no donen cap ter­mini ni ultimàtum a les seves peti­ci­ons. En canvi, altres fonts veien “humi­li­ant” que hagués ban­de­jat les seves deman­des en les últi­mes set­ma­nes, i que a sobre pre­sentés la pro­posta de l’acord de clare­dat sense un con­sens previ, per bé que n’havien par­lat. Ara­gonès remar­cava ahir al ves­pre que aquesta pro­posta resta intacta.

En tot cas, no va que­dar clar si Junts manté la petició que Ara­gonès se sot­meti a una qüestió de con­fiança. El PP ha pre­sen­tat una pro­posta de reso­lució per dema­nar pre­ci­sa­ment això en el debat de política gene­ral, que demà s’haurà de votar, i la CUP també va pre­sen­tar ja dimarts una moció per dema­nar el mateix, que es trac­tarà en el pro­per ple.