“Figueres necessita trencar tòpics i prejudicis per ser la ciutat que tots volem”

Em pre­sento per gua­nyar i per con­ti­nuar aquest pro­jecte, tot i que aquest no ha estat un man­dat nor­mal, per la covid, que durant dos anys ens ha min­vat temps i recur­sos, que hem des­ti­nat a aju­dar la gent en una situ­ació difícil. Figue­res neces­si­tava sor­tir de la letar­gia dels últims quinze anys. No només cal posar ordre en el seu espai públic, sinó tenir clar quins són els objec­tius de la ciu­tat, que ha cres­cut i ha can­viat molt. S’ha de con­ver­tir en una de les ciu­tats mit­ja­nes del país refe­rents per situ­ació geogràfica, per la cul­tura que té, el turisme i l’impuls que estem donant en la for­mació pro­fes­si­o­nal i ocu­pa­ci­o­nal. Amb el nou POUM espe­rem gene­rar una ciu­tat que doni opor­tu­ni­tats a tot­hom. Això és el que hem fet durant aquest man­dat, i això és el que ha de que­dar ben con­so­li­dat en el pro­per. Cal aban­do­nar les polítiques de con­feti, de titu­lar, que només pen­sa­ven en una part molt petita de la soci­e­tat, i donar solu­ci­ons a totes les per­so­nes. Figue­res feia massa anys que no feia polítiques d’urba­nisme, i hem de tenir clar que si volem una ciu­tat del segle XXI això és clau. Volem una ciu­tat pen­sada per a les per­so­nes. Volem gene­rar il·lusió i aban­do­nar els dis­cur­sos des­truc­tius que l’únic que fan és min­var l’auto­es­tima de la gent i fer que cada vegada siguem més petits, quan tenim tot el poten­cial per ser enor­mes.

Aquest serà el pri­mer man­dat que no es tren­carà el govern. Arri­ba­rem fins al final perquè hem tin­gut clar que la pri­o­ri­tat era la ciu­tat. Això el que fa és donar aquesta con­fiança i aquesta cre­di­bi­li­tat. Tre­ba­llem sense cap ingerència i sense estridències, que és el que ens dema­nen els ciu­ta­dans. Es pot estar d’acord o no amb les polítiques que s’hagin fet, però el que segur que la gent valora, i així m’ho trans­me­ten pel car­rer, és que s’ha tre­ba­llat, s’ha ges­ti­o­nat i s’ha fet tei­xint siner­gies, con­fi­an­ces, i sense bara­lles.

Estem con­vençuts que el tin­drem abans del maig del 2023. És impres­cin­di­ble tenir-lo. L’últim era del 1983, d’una ciu­tat que ja no exis­teix, una ciu­tat que ha can­viat no només en els àmbits social i econòmic, sinó també en les neces­si­tats de la gent. Aquest nou pla apor­tarà les neces­si­tats urbanísti­ques que neces­si­tem, molts més espais lliu­res, una ciu­tat molt més inclu­siva, una ciu­tat per poder-la gau­dir més. I també una ciu­tat que tindrà sòl resi­den­cial uni­fa­mi­liar, que és una de les ofer­tes que Figue­res no té i que fa que la gent se’n vagi als pobles de la pri­mera corona. També serà una ciu­tat amb més sòl indus­trial, bàsica­ment per gene­rar més llocs de tre­ball però també per gene­rar espais molt més grans que per al comerç. És una demanda que tenim i l’hem de fer ope­ra­tiva. Volem una ciu­tat que recu­peri la vita­li­tat que va tenir. Aques­tes són les grans bases del POUM. La intenció de la ciu­tat no és créixer, créixer i créixer, que és el que esta­blia el pla del 1983, sinó esta­bi­lit­zar-nos, con­so­li­dar la ciu­tat des del punt de vista urbanístic i dotar-la d’aquells ele­ments que són neces­sa­ris i que avui no tenim.

Hem d’evi­tar els debats que hem tin­gut en els últims vint anys. Si en una cosa està d’acord el govern, i podria dir que el cent per cent dels ciu­ta­dans, és en la supressió dels pas­sos a nivell. És cert que hi ha un estudi infor­ma­tiu de fa molts anys que diu que l’estació ha d’anar a la zona nord-est, on hi ha la de Figue­res-Vila­fant. Però ara el que hem de fer és llui­tar perquè Foment eli­mini els pas­sos de nivell, la gran cica­triu que tenim. No per­me­ten que Figue­res es relli­gui i es recusi, i ens acaba gene­rant que pràcti­ca­ment tin­guem dues ciu­tats que soci­al­ment, econòmica­ment, comer­ci­al­ment siguin dife­rents a un cos­tat de la via o a l’altre. Ara estem tre­ba­llant en el calen­dari de supressió. Hi ha la par­tida en els pres­su­pos­tos, i hi con­ti­nuarà sent. També par­lem amb Adif perquè man­tin­gui la segu­re­tat de les vies, que man­tin­gui els solars nets, i que tin­guem unes freqüències horàries que real­ment res­pon­guin a les neces­si­tats de la gent i con­tinuï tre­ba­llant. Si tenim aquest acord de supressió dels pas­sos a nivell, hem d’evi­tar la con­fron­tació d’un lloc o altre, cosa que a la ciu­tat de Figue­res li ha fet més mal que bé.

Les dues grans infra­es­truc­tu­res que ens posen una bar­rera men­tal a tots els figue­rencs són pre­ci­sa­ment el pas a nivell i l’avin­guda Sal­va­dor Dalí, l’antiga N-II. Tenim un estudi en què es comp­ta­bi­lit­zen en 8,2 mili­ons les inver­si­ons que s’han de fer en aquesta via perquè l’Ajun­ta­ment la pugui assu­mir com a tal. L’objec­tiu és aquest, que l’Ajun­ta­ment la pugui assu­mir. La feina que s’està por­tant a terme amb car­re­te­res de l’Estat va per molt bon camí en aquest sen­tit, i segu­ra­ment ho veu­rem més aviat del que ens pen­sem.

A Figue­res no hi passa res que no passi en altres llocs. El que s’està fent des de l’Ajun­ta­ment és allò que no s’havia fet en molts anys. Podem par­lar de mà dura, de can­vis legis­la­tius, de mol­tes coses, i podem fer titu­lars que l’únic que fan és molt de mal a la ciu­tat, al comerç i al benes­tar de la pròpia gent, o podem actuar. Actuar vol dir incor­po­rar nous agents a la Guàrdia Urbana, més d’un 20% d’aug­ment en tres anys. Vol dir gene­rar les com­pli­ci­tats necessàries amb els altres cos­sos de segu­re­tat perquè cadascú faci la feina que li per­to­qui. Això s’està fent. Hi ha hagut el com­promís de més mos­sos a Figue­res, cosa que feia molts anys que no pas­sava. Més que parau­les que mol­tes vega­des aca­ben sent bui­des de con­tin­gut i un únic titu­lar per mirar de gua­nyar elec­ci­ons, el que calen són fets. Aquells que han tin­gut l’obli­gació de gover­nar i posar solu­ci­ons sobre la taula i no han tin­gut la capa­ci­tat de fer-ho, avui, de lliçons, poque­tes. Som una ciu­tat fron­te­rera i pro­pera a la costa de pràcti­ca­ment 50.000 habi­tants. Tenim una dina­mit­zació comer­cial molt impor­tant, tan impor­tant que hi tenim una població vin­cu­lada de 380.000 per­so­nes. Per tant, on hi ha vida, on hi ha movi­ment, hi ha de tot.

S’estan fent uns esforços impor­tantíssims pel que fa al pres­su­post, pel que fa al per­so­nal, per dotar la Guàrdia Urbana dels efec­tius neces­sa­ris per tre­ba­llar con­jun­ta­ment amb la Gene­ra­li­tat per resol­dre pro­ble­mes endèmics com és la zona nord-oest. S’ha arri­bat a un acord amb Endesa perquè puguem posar fi d’una vegada, després de més de deu anys, als talls de llum. També hi ha un com­promís dels Mos­sos per con­ti­nuar tre­ba­llant en el con­trol del cul­tiu de mari­hu­ana. Aquí i arreu del país. Només hem de seguir els mit­jans per veure què passa en altres muni­ci­pis. Figue­res no té res que no hi hagi en altres llocs. Només una cosa dife­rent, que gent de Figue­res, alguns amb uns interes­sos molt con­crets, es dedi­quen a min­var l’auto­es­tima de la pròpia ciu­tat i a des­pres­ti­giar-la contínua­ment.

Fa un any que la neteja viària ja la porta l’empresa pública Fisersa, amb una aposta molt clara per tenir una aposta molt clara del govern de tenir les eines perquè la ciu­tat sigui més neta. Això vol dir inter­na­lit­zar el ser­vei, posar-hi més tre­ba­lla­dors, ges­ti­o­nar-la direc­ta­ment i posar més de 2 mili­ons en maquinària nova al car­rer, cosa que ja s’hau­ria d’haver fet molts anys enrere. Aviat sor­tirà la lici­tació de l’orgànica. Algú es pot creure que una ciu­tat de pràcti­ca­ment 50.000 habi­tants, capi­tal de comarca, no està fent reco­llida de matèria orgànica? Algú s’ho pot creure? Devem ser l’única capi­tal de comarca que no està fent aquesta reco­llida. Per tant, el que hem de fer és posar ordre en els ser­veis públics. La gent neces­sita que els ser­veis públics siguin els ade­quats. Sor­tirà ara l’orgànica i, després d’una reunió amb tots els grups polítics, posa­rem a lici­tació el nou con­tracte de resi­dus. Abans hem de dir, però, que aquest govern es va tro­bar, el 28 de novem­bre del 2019, una reso­lució del tri­bu­nal català de con­trac­tes que li deia que el con­tracte de resi­dus del mes de maig del 2019 adju­di­cat per l’ante­rior govern que­dava nul de ple dret. S’ha hagut de començar de zero, la cri­a­tura no plora des de fa tres anys sinó des de fa més temps. Neces­si­tem que tots remem en la mateixa direcció. Com diu Sèneca, “si tu no tens clar cap on vas, no hi ha vents favo­ra­bles que t’hi por­tin”. Nosal­tres tenim molt clar quin és el vent que ens acom­pa­nya i tenim molt clar el camí que volem seguir.

Aquest és un tòpic que, tot i la pandèmia, l’hem tren­cat com­ple­ta­ment. Figue­res neces­si­tava una estratègia turística. No l’havia tin­gut mai, ni tam­poc un pres­su­post de turisme. No havia basat mai una part de la seva estratègia de dina­mit­zació en el turisme, cosa que hem començat a fer en aquest govern. Què hem acon­se­guit? Doncs aquest 2022 una dina­mit­zació comer­cial impres­si­o­nant, més visi­tants que mai, pràcti­ca­ment ron­dant la plena ocu­pació d’apar­ta­ments turístics i hotels a la ciu­tat, deses­ta­ci­o­na­lit­zació del turisme i allar­gar la tem­po­rada d’estiu. Podem anar amb els comer­ci­ants i ells ho cons­ta­ten. Ara tin­drem la casa natal de Dalí, que és una eina més que tin­drem per atraure visi­tants, però també per gene­rar molta més auto­es­tima en la gent. Al cap i a la fi, la casa serà aquell espai on podrem veure aquell Dalí més íntim, el Dalí més figue­renc, on podrem reviure aquesta figura que molts figue­rencs van poder conèixer, van poder par­lar-hi al car­rer i van poder veure i gau­dir, més de la per­sona que del per­so­natge. La figura de Dalí és impor­tantíssima, però tenim altres reclams cul­tu­rals i turístics: el Museu de l’Empordà; el Museu del Joguet, un refe­rent a Europa; el cas­tell de Sant Fer­ran, la for­ta­lesa més gran d’Europa. Tots els atrac­tius turístics neces­sa­ris. A més, som un gran pol dina­mit­za­dor per a tota la comarca. Ho tenim tot per ser una de les peces turísti­ques impor­tants del país; l’únic que havíem de fer era ela­bo­rar aquest pla estratègic. El tòpic està més que tren­cat. Figue­res neces­sita tren­car tòpics, obli­dar-se dels pre­ju­di­cis i mirar enda­vant; quan acon­se­gueixi això, serà la ciu­tat refe­rent que tots volem.